A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Salvat un dia més
M’alleuja la idea que porto un mòbil a la butxaca i que, en el pitjor dels casos, podria trucar a casa i enviar-los la meva ubicació perquè em recullin
Surto a caminar pel recorregut de sempre, de gairebé sempre, perquè alterno dues o tres rutes, totes molt familiars al cap dels anys. Són les vuit del matí. La temperatura és excel·lent. He posat el pilot automàtic per pensar en les meves coses amb la confiança que el cos em porti on vaig. De sobte, el dia s’ennuvola i, al modificar-se el color de l’ambient, deixo de reconèixer el paisatge. Segueix sent, d’una banda, el de sempre, però per l’altra no. Per l’altra, és un camí estrany, cosa que em proporciona un sentiment de pèrdua inquietant. Em pregunto si he de continuar o fer marxa enrere per buscar alguna referència coneguda. Però les referències que tinc a la vista, em repeteixo, són conegudes. Reconec aquesta casa, aquest arbre, fins i tot el lladruc d’aquest gos... I, malgrat reconèixer-les, em semblen estranyes. La contradicció és gairebé insuportable, com trobar-se entre amics que no són sinó gent estranya hàbilment disfressada de gent amiga. Em refereixo a l’estranyesa que es dona quan l’element familiar i l’aliè coincideixen en una mateixa situació o en un mateix objecte i que Freud va traduir com «l’element sinistre».
He sigut atacat per l’element sinistre a les 8 del matí d’un dia d’estiu que es prometia feliç. No hi ha ningú a prop, tinc por, però continuo caminant perquè tinc la impressió d’haver travessat el punt de no retorn. Podria resultar pitjor fer mitja volta. Veig una casa amb un porxo que dona a una piscina. A la vora de la piscina hi ha un home fent la postura del lotus, amb els ulls tancats, meditant sens dubte. Sembla una estàtua. Intento preguntar-li on soc, però està tan dins seu que no em sent i no és qüestió de posar-se a cridar.
Entretots
M’alleuja la idea que porto un mòbil a la butxaca i que, en el pitjor dels casos, podria trucar a casa i enviar-los la meva ubicació perquè em recullin. No he utilitzat mai aquesta aplicació del mòbil que no obstant em sembla increïble perquè serveix per dir: «Soc aquí, en aquest punt exacte del planeta». No necessites afegir res més, ni carrer, ni número, ni poble, ni ciutat. Envies la teva ubicació i el receptor del whatsap sap exactament on t’ha de buscar. En això, el núvol passa, torna a aparèixer el sol i el paisatge adquireix l’aspecte familiar de sempre. Estic fora de perill, segurament de miracle, un dia més.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
