Eleccions 23J Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La centralitat estràbica
Sánchez hauria d’evitar que Feijóo pactés amb Vox i Feijóo que Sánchez hagués de negociar amb Puigdemont a qui, en definitiva, Espanya li sobra. Però aquí són.
Claudio Sánchez-Albornoz escrivia en la primera presentació de la seva obra ‘España, un enigma histórico’ que preferia «cavalcar la bruna mula del bon sentit que el pura sang de la imaginació desenfrenada». La frase té un context interessantíssim que ens portaria pàgines aprofundir-hi, però, malgrat ser escrita el 1948 i reutilitzada en l’última presentació de la sisena edició de la seva obra el 1977, al complir 84 anys, conserva una actualitat aterridora. Significa que en aquest país sempre hem sigut donats al verb fàcil, estrepitós, ben construït, exagerat, poc conciliador i desgraciadament virtuós. És de tanta habilitat que hipnotitza, sedueix i fins i tot diverteix. Amb poques paraules està dit tot i aconsegueix extreure un somriure.
En canvi, el «bon sentit» de Sánchez-Albornoz necessita de profunditat, enfocament, context i equilibri. Són massa conceptes per acabar en un espai intermedi atapeït de grisos que aclareixen poc, però fonamental per fer camí. El moment polític espanyol necessita molts grisos i pocs «pura sang» amb imaginació desenfrenada.
Entretots
També és cert que el moment demana claredat. Conceptes precisos que arribin a les taules negociadores de manera honesta i decidida, amb marcs amplis. Aquesta fotografia hauria d’estar encapçalada per Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez, per ordre de vots. Els seus dos partits formen, en aquest moment, la centralitat del país. No obstant, aquest retrat no és real. La seva centralitat és divergent. Vull dir, que no es miren als ulls. Estan d’esquena i, així, les seves mirades es dissipen cap als extrems en totes les seves fases. I, probablement, si fessin el moviment necessari per situar els rostres cara a cara, les mirades estràbiques que es gasten impossibilitarien qualsevol mena d’empatia.
Notícies relacionadesEls cants imaginatius i efectius dels «pura sang» guanyen. Anar en contra seu mostraria un desgast del qual tots es volen deslliurar. Però també ensenyaria aquesta intel·ligència política que han de tenir amagada en algun lloc. Tot va de mínim esforç i molt aplaudiment. Poca profunditat i mínim sentit d’Estat. Sánchez hauria d’evitar que Feijóo pactés amb Vox i Feijóo que Sánchez hagués de negociar amb Puigdemont a qui, en definitiva, Espanya li sobra. Però aquí són.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
