La biodiversitat ens concerneix a tots

Fa sis anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 20 de maig com el Dia Mundial de les Abelles. També en els últims anys hi ha hagut diverses campanyes d’oenagés i altres institucions per conscienciar la població de la importància d’aquest i altres insectes pol·linitzadors per al manteniment dels ecosistemes. La força d’un missatge senzill ha servit perquè molts ciutadans obrissin els ulls als perills que suposa la pèrdua d’una espècie. Hi ha hagut molts altres casos de campanyes i plans de recuperació que es focalitzen en un animal en concret: a Espanya, el del linx ibèric és possiblement el més conegut, i afortunadament exitós. El ressò mediàtic ha sigut positiu per implicar la societat en la protecció de la natura, però avui sabem que les amenaces van més enllà d’unes quantes espècies en perill d’extinció, que és la diversitat d’espècies en el seu conjunt el que s’ha de protegir. El fet que cada vegada hi hagi menys varietat d’insectes, aus o rosegadors al bosc, que als oceans i mars hi hagi un declivi d’espècies marines, en definitiva, que els ecosistemes s’estiguin empobrint i homogeneïtzant és l’últim avís d’alerta que ens dona la natura.

La pèrdua de biodiversitat és un fet constatable que ha alterat el paisatge de vegades irremeiablement, però encara és possible actuar per frenar-lo. Per aconseguir-ho, es necessiten dos elements complementaris entre si: voluntat política i compromís ciutadà. Governs d’arreu del món estan incorporant en els seus programes polítiques ecologistes, en resposta a una sensibilitat social més gran. Per descomptat, ni tots els països hi estan implicats en el mateix grau, ni tots els que diuen que ho estan ho acaben demostrant amb accions palpables. Però que 196 estats aconseguissin posar-se d’acord al desembre, en la cimera de Mont-real, per protegir el 30% de la superfície terrestre i marina del planeta per al 2030, és símptoma de l’acceptació global d’un problema, que és el primer pas per resoldre’l. Un altre exemple: fa menys d’un mes, el Parlament Europeu va donar el vistiplau a la llei de restauració de la natura, amb l’objectiu de protegir la biodiversitat de la Unió Europea. La norma, amb tot, aconsegueix el rebuig dels que consideren que la regulació va en contra de l’agricultura i la pesca, cosa que posa de manifest determinades resistències davant la necessitat de canviar la nostra relació amb l’entorn.

Mantenir el ritme actual d’explotació de recursos naturals és insostenible. Els pesticides més nocius poden acabar amb insectes i animals petits que són clau en la cadena tròfica. L’escalfament global afavoreix la presència d’espècies invasores que competeixen amb les autòctones. Aiguamolls, llacs, boscos i altres hàbitats naturals són font de vida i regulen el clima del planeta. La seva degradació no pot ser-nos aliena, perquè també ens afecta. EL PERIÓDICO dedica aquest diumenge una àmplia cobertura informativa a explicar per què és tan important protegir la biodiversitat, i per què som part implicada en el problema, però també en la solució. Divulgar-ho forma part del nostre ferm compromís a promoure el progrés de les persones sense destruir el planeta.