Optimisme moderat

Des del punt de vista estratègic el PP ha defugit la política de cordó sanitari i ha exclòs únicament Bildu mentre no demani perdó a les víctimes d’ETA i no col·labori en l’esclariment de tots els crims. Però en canvi no ha descartat possibles pactes ni amb Vox ni tampoc amb els partits independentistes, i ha posat com a únic límit el respecte al marc constitucional. Això sí, ha apostat per limitar la col·laboració entre partits a l’àmbit parlamentari i ha defensat la necessitat d’un govern en solitari sense la participació de Vox, a qui ha fet algunes picades d’ullet en matèria d’immigració o de sanitat amb l’objectiu de contenir les possibles fugues cap a aquest partit i de concentrar els vots en les seves sigles.

El PP ha mirat d’erigir-se com el partit garant de la unitat d’Espanya, de la neteja davant la corrupció i com l’única alternativa davant el PSOE i Pedro Sánchez. Feijóo ha anunciat les mesures que portaria a terme durant els primers dies del seu mandat: un pla de regeneració institucional; la millora de l’accés a l’habitatge i el final de les ocupacions; una baixada generalitzada d’impostos; situar la classe mitjana com a motor del país; una pujada del salari mitjà; enfortiment de l’Estat del benestar; un pacte nacional de l’aigua; una llei de llengües; un pla per reduir la immigració il·legal i reforçar la seguretat ciutadana, entre d’altres. Unes mesures amb què pretén recuperar la centralitat, que puguin atraure els electors centristes desencisats amb el PSOE i que facin possible un govern en què càpiguen tots.

Malgrat l’optimisme, el líder del PP ha volgut fugir del triomfalisme i ha alertat dels riscos de fiar-se del "somriure de les enquestes", que ara li són favorables igual com el 2023, quan les expectatives no es van correspondre amb la realitat i malgrat guanyar les eleccions no va poder accedir al govern. Per evitar un nou disgust, el PP pretén arribar als 10 milions de vots, amb els quals n’hi hauria d’haver prou per aconseguir la investidura i forjar un govern monocolor. Abans, no obstant, haurà de superar un obstacle no menor. Deslligar-se de l’ombra de corrupció que persegueix el PP i que continua sent molt allargada perquè a partir de setembre s’esperen avenços judicials en vells casos de corrupció que afecten el partit –Gürtel, Bárcenas, Púnica i Lezo, entre d’altres–. I això és una cosa que pot complicar el compromís de Feijóo de presidir un govern net.