Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Bandades d’estornells

A la Xina, pàtria de la pólvora, porten ja diversos anys celebrant l’any nou amb exèrcits de drons que ballen al cel en detriment dels focs artificials

2
Es llegeix en minuts
35651837 60

35651837 60 / FERRAN NADEU

Fa uns anys, a Sant Feliu de Guíxols, vaig coincidir en un bar amb els operaris dels focs artificials que l’endemà havien de cloure la festa major. Havien muntat part de la instal·lació i feien un descans abans d’acabar amb la resta. Vam estar parlant i ens van explicar la dificultat de l’empresa, la necessitat de coordinar-ho tot, les mesures de seguretat, els mecanismes precisos que permetien la coreografia dels coets. I també el moment clau de la ignició, que encara requeria l’habilitat, la destresa i la valentia d’unes mans humanes. L’endemà, l’espectacle, sorollós, impetuós i acolorit, va ser un èxit.

Notícies relacionades

Explico tot això perquè els focs artificials, que agrupen la ciutadania, generen un cert sentiment benefactor i condueixen la Humanitat, amb la il·lusió de l’esclat, cap a la consciència del que és efímer, estan en perill. Es probable que acabin desapareixent de les festes, el final desitjat que ajunta l’efervescència del moment perible amb aquella mena de malenconia que ens envaeix en comprovar que s’acaba el ball.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A la Xina, pàtria i origen de la pólvora, ja fa uns quants anys que celebren l’any nou amb exèrcits de drons que dansen al cel amb coreografies de figures humanes, esferes i estrelles o dracs, en detriment dels focs d’artifici. Hi ha muntatges que, en recordança de la pirotècnia original, incorporen els so dels coets i els petards que esclaten, segurament perquè no se’n perdi la memòria. A Catalunya, una empresa comercialitza espectacles de drons que, en alguna població de la Costa Brava com l’Estartit, ja han substituït els focs. Es diuen Flock Drone Art (‘flock’ vol dir bandada d’estornells) i estan en expansió. Per qüestions logístiques i legals, per ara només poden enlairar-ne dos-cents (lluny, encara dels xinesos), però ja fan el fet. Amb una combinació de guió audiovisual, mapa de la configuració dels drons, fórmules matemàtiques perquè no xoquin entre si i algoritmes que descriuen el vol compassat, s’acabaran imposant. Hi haurà un cel més net i més segur (si no s’equivoquen amb els càlculs o no bufa massa el vent) i diuen que podrem veure «imatges congelades», és a dir, l’antítesi del que suposava la fugacitat d’aquella palmera que s’aixecava i s’evaporava al cap de pocs segons. Potser hi haurà un nou Händel que també compondrà una ‘suite’. Potser. Ara, el que és segur és que seguirà havent-hi operaris que hauran de col·locar els drons en una renglera precisa. I que, en acabar la feina, aniran a un bar a fer un mos.

Temes:

Tradicions Drons