Error del sistema Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sol, pa i mort
El discurs ultra de Vox és el viu exemple de la incongruència: advoca pel tancament de fronteres, promet l’expulsió de migrants i, alhora, és l’únic partit que no aprova la llei de cooperació internacional
Els termòmetres s’eleven i es burlen de la supèrbia de la ignorància. Avui, negar el canvi climàtic només obeeix a una qüestió de fe. La casualitat informativa ha volgut que dues notícies s’hagin solapat aquests dies: els atacs de Rússia a les sitges ucraïneses i els 51,3º C assolits al nord d’Algèria. La crueltat de Putin dinamitant el pacte perquè Ucraïna continuï exportant gra i la fúria de l’escalfament global.
L’escassetat de blat juga en el camp de la geopolítica i amenaça de convertir-se en fams a l’Àfrica, als mateixos països assolats per temperatures extremes, pràcticament intolerables per a la vida. Aquest és l’horitzó a què s’enfronten milions de persones. De tant en tant, es colen en els nostres informatius imatges de l’agonia i de la mort. Dels que es queden en territoris assolats i dels que miren d’escapar-se’n. Com la Lilia, la nadó algeriana de vuit mesos. El mar ha tornat ara el seu cos a Tarragona. La zòdiac amb la qual viatjava es va enfonsar a Dénia, fa quatre mesos. Els seus pares volien donar-li una vida millor. Tots tres van morir.
Notícies relacionades
Ens commou aquesta notícia. De la mateixa manera que el discurs de la ultradreta agita les emocions. El temor, i l’odi com a conseqüència. Una política absolutament tancada a la immigració només pot portar-se a terme si assumim convertir-nos en un estat criminal, impertorbable al dolor aliè, impassible davant els cadàvers que arribin a les costes. Potser estem temptats d’assumir definitivament el paper de botxins, però negar els drets humans de manera sistemàtica a un col·lectiu acaba per laminar els de tota la societat. L’odi sempre troba noves preses.
Qui fuig d’un incendi amb el seu fill als braços només pensa a salvar-se. Hi ha milions de persones en aquesta situació. En general, la població que menys ha contribuït a la crisi climàtica. Abordar l’emergència i desenvolupar estratègies de protecció no és bonisme (aquest marc de la dreta que amenaça de generalitzar-se), és pur sentit comú, responsabilitat i defensa de la vida i els drets humans. El discurs ultra de Vox és el viu exemple de la incongruència: advoca pel tancament de fronteres, promet l’expulsió de migrants i, alhora, és l’únic partit que no aprova la llei de cooperació internacional. ¿Quina solució ofereix? ¿L’aniquilació de milions de persones? La migració marcarà l’agenda política dels pròxims anys d’una manera determinant, urgent. La nostra posició en aquesta qüestió condicionarà també les nostres vides. La nostra pau i la nostra llibertat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
