Una setmana intensa

Lenin deia que hi ha dècades en què res passa i hi ha setmanes en què es produeixen dècades, i aquesta és la situació actual. El segle va començar 10 anys abans del que tocava amb la caiguda del mur de Berlín i la implosió de la Unió Soviètica; va continuar amb els atacs terroristes del 2001 a Nova York i Washington, les guerres de l’Afganistan i l’Iraq, la crisi financera del 2008, la Primavera Àrab, la pandèmia de la covid i la primera crisi seriosa de la globalització, sense oblidar l’escalfament global i l’impacte que deixa sobre el nínxol ecològic que ens sustenta.

I quan, satisfets amb la proesa d’haver trobat vacunes eficaces en un temps rècord (pensin en la malària), ens disposàvem a tornar a la normalitat (que ja mai serà com abans), Putin calcula malament les seves cartes i envaeix Ucraïna, violant l’acord de Bucarest del 1994 que l’obligava a defensar les seves fronteres i la seva integritat territorial, i posant de cap per avall tota l’arquitectura de seguretat europea.

Hi ha gent de qui un no es pot fiar. Una guerra no provocada que ha portat al món sencer problemes econòmics, energètics i alimentaris que colpegen especialment els més febles i que han creat una tempesta perfecta en la qual inflació i deute alts, elevats interessos, dificultats per accedir al crèdit i un dòlar fort fan que fins a 23 països pobres no estiguin en condicions de tornar 200.000 milions de dòlars en deute que vencen aquest any, que exigirà reestructurar-la i fins i tot fer quitacions del principal. La reunió de ministres de Finances del G-20 a l’Índia tenia aquesta patata calenta sobre la taula i serà dolent per a tothom si no la resol o, almenys, l’encarrila. Donar més puntades de peu endavant a la llauna no soluciona res.

Blat i fertilitzants

No els desconcertaré amb dades sobre la importància del blat i els fertilitzants d’Ucraïna per a molts països que també pateixen guerres i un canvi climàtic que els deixa sense aigua. La setmana passada Putin «va suspendre» l’acord que permetia exportar-lo pel mar Negre en una miserable utilització de la fam com a arma de guerra. Esperem una ràpida renegociació amb ajuda turca i de l’ONU que permeti que el gra torni a fluir perquè, en cas contrari, hi haurà més morts aquest any a l’Àfrica que a Ucraïna.

El que no s’ha d’oblidar és que aquesta guerra és conseqüència del rebuig rus de les regles que ens regeixen des del 1945 i que aquesta postura la comparteixen els grans països emergents, aquests que Fareed Zacharia anomena ‘the rise of the rest’. Els BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica) tenen un PIB més elevat que els membres del G-7, i l’Atlàntic perd força davant un Indopacífic que ja reuneix el 62% de la producció mundial i el 65% de la població. El vent de la història i de l’economia bufa a favor seu.

La força del Sud Global

Notícies relacionades

Coartades de la Moncloa

Llegir Auster, ara que no hi ha cap altre remei

Per la seva banda, la cimera entre Europa i Amèrica Llatina, celebrada a Brussel·les amb més èxit del que s’esperava, mostra clarament la presa de consciència i la força del Sud Global que no desitja ser vist només com a font de matèries primeres, i que tampoc vol prendre partit en la bipolaritat que s’anuncia i que no els convé. Per això ha sigut molt difícil trobar un llenguatge comú sobre Ucraïna.

El comunicat final mostra «profunda preocupació» (no condemna) per «l’actual guerra contra Ucraïna» (gran èxit europeu aconseguir posar «contra» en lloc d’«a»), però sense esmentar Rússia perquè els llatinoamericans no s’hi volen enemistar i perquè veuen en la nostra posició una altra mostra de la doble vara que tracta de manera diferent les guerres de l’Iraq i d’Ucraïna, mentre és insensible davant els problemes d’Haití i del poble palestí. És un fet que ens ha de fer reflexionar.