Puntes de coixí

La de Washington és clara: amb vista a les seves eleccions del novembre, Trump necessita tornar els seus soldats a casa i parar la pujada del petroli i de la inflació, i no pot fer-ho sense un èxit que li permeti dir que ha guanyat i que el que ha fet, que ha costat un dineral i ha buidat els seus arsenals (va deixar els morts a part) ha valgut la pena. Com que ha acabat amb el programa nuclear iranià (tornant a un acord semblant al que va fer Obama el 2015 i ell va torpedinar) i es troba que Teheran, desagraït, no li vol facilitar aquest èxit i remoloneja en les negociacions que auspicia el Pakistan.

L’agenda d’Israel és la més clara: remodelar tota la geopolítica de l’Orient Mitjà (Gaza, el Líban, l’Iran, Síria i Cisjordània) d’acord amb els seus interessos de seguretat. I ho està aconseguint. Per això no vol parar la guerra mentre no faci caure el règim iranià i acabi amb Hezbol·là, o almenys el deixi tan destruït com Hamàs a Gaza, mentre guanya territoris al Líban i Cisjordània.

L’agenda de l’Iran és senzilla. Considerarà una victòria sobreviure a l’atac dels exèrcits més poderosos del món, els dels EUA i del seu aliat Israel. Que no és poc. Que el país quedi destruït és secundari per als seus dirigents, l’important és salvar el règim i la revolució islàmica. Les altres coses són negociables i si a més acaben cobrant peatge a Ormuz (una cosa prohibida pel dret internacional) doncs encara millor.

L’agenda del Líban també és sobreviure. País inventat per donar una llar als cristians maronites, el seu territori va ser esqueixat de Síria, que continua sense perdonar-lo. Però els maronites ja no són majoritaris i això ha obligat a una inoperant arquitectura constitucional que fa que el president hagi de ser cristià, el primer ministre sunnita i el president del Parlament, xiïta. Està en fallida econòmica i ara Israel envaeix una vegada més, destrueix el sud i fins i tot bombardeja Beirut per acabar amb Hezbol·là. Amb 2.000 morts i un milió de desplaçats, el Líban necessita parar la guerra com sigui.

Notícies relacionades

Gestionar les baixes laborals

Damm, el paisatge de Barcelona

Hezbol·là, grup xiïta que constitueix un estat dins de l’Estat libanès, va néixer amb ajuda de l’Iran per lluitar contra la invasió d’Israel el 1982. Des d’aleshores, fueteja amb entusiasme l’"entitat sionista". L’actual invasió i ocupació israeliana d’una franja de territori libanès fins a una "línia groga", amb destrucció de vides, llogarrets i habitatges, els dona bon motiu per seguir en la lluita sense que l’Estat libanès tingui capacitat real per desarmar les seves milícies, com exigeixen Israel i l’ONU (resolució 1701).

Aquest és el complicat escenari en què Trump va irrompre com un elefant en una terrisseria. I ara Teheran li diu que tot està vinculat i que, si vol negociar, Israel ha d’aturar els seus bombardejos al Líban. Per això Washington ha obligat Jerusalem a acceptar una treva que venç avui, per reunir a Washington Israel, que no vol parar la seva ofensiva, amb el Líban, que no controla Hezbol·là... que no participa. Aquest nyap no pot durar però és útil si permet a l’Iran tornar a la taula de negociacions amb Washington. Perquè, a hores d’ara, ja tots se n’han adonat que aquesta guerra no té solució militar, i el veritable problema és veure qui cedeix primer i com tots se les enginyen per salvar la cara i dir que han guanyat. Serà interessant veure com uns i altres miren de lligar aquesta mosca per la cua.