Una biblioteca gens breu

La col·lecció de poesia Alabatre s’ha convertit certament en una referència poètica, lligada també als recitals de poesia en directe a l’Horiginal de Barcelona. A la meva biblioteca no hi falten alguns volums de colors vius i gravats amb un insecte –entre els quals hi ha llibres de Josep Pedrals, Laia Llobera i Andreu Subirats–, però és en la narrativa on m’han conquistat més sovint com a lector. Cal celebrar que la col·lecció Cicuta donés la primera veu a autors com ara Joan Todó, Jordi Nopca, Joan Jordi Miralles i Cristina Garcia-Molina. I aquesta voluntat de risc i descoberta es percep també en les traduccions de la col·lecció La Intrusa, en què el primer nom que reclama la meva admiració i agraïment és Sergei Dovlatov (traduït per Miquel Cabal), amb títols com La zona, La maleta, Els nostres... Dovlatov, que havia fugit de la Unió Soviètica per anar als Estats Units, deia: "Jo no visc a Amèrica, visc en l’emigració", i més d’un cop, quan el llegeixes, penses que la seva vida devia ser molt divertida. És probable, tanmateix, que fos un infern quotidià que només es podia suportar explicant-lo amb el seu humor cruel.

Els vuit títols de Dovlatov a Labreu demostren una tossuderia feliç, més enllà de les lleis del mercat, que també han dedicat a Anaïs Nin. Aquesta convicció és present en altres apostes que han fet, sovint de novel·listes que són reconegudes arreu i s’han de poder llegir en català, com ara Muriel Spark, Mavis Gallant i Cynthia Ozick. Busqueu-les, llegiu-les i brindeu amb mi: llarga vida a Labreu.