Editorial
Una biblioteca gens breu
Obrim un cava: aquests dies l’editorial Labreu celebra dues dècades d’existència publicant llibres en català, i un fet en aparença tan normal ha d’anar acompanyat d’un orgull de resistència. Recordo la roda de premsa en què els editors es donaven a conèixer: Ester Andorrà, Marc Romera i Miquel Adam oferien entusiasme, idees clares i un punt d’ingenuïtat –volien editar poesia–, però el més sorprenent era la màxima que els guiava: "Labreu és una editorial que s’autogestiona i estampa en tinta allò que estima". Avui, fa 20 anys, un cop d’ull al seu catàleg confirma que han arribat als 250 títols sense desviar-se de les intencions inicials.
La col·lecció de poesia Alabatre s’ha convertit certament en una referència poètica, lligada també als recitals de poesia en directe a l’Horiginal de Barcelona. A la meva biblioteca no hi falten alguns volums de colors vius i gravats amb un insecte –entre els quals hi ha llibres de Josep Pedrals, Laia Llobera i Andreu Subirats–, però és en la narrativa on m’han conquistat més sovint com a lector. Cal celebrar que la col·lecció Cicuta donés la primera veu a autors com ara Joan Todó, Jordi Nopca, Joan Jordi Miralles i Cristina Garcia-Molina. I aquesta voluntat de risc i descoberta es percep també en les traduccions de la col·lecció La Intrusa, en què el primer nom que reclama la meva admiració i agraïment és Sergei Dovlatov (traduït per Miquel Cabal), amb títols com La zona, La maleta, Els nostres... Dovlatov, que havia fugit de la Unió Soviètica per anar als Estats Units, deia: "Jo no visc a Amèrica, visc en l’emigració", i més d’un cop, quan el llegeixes, penses que la seva vida devia ser molt divertida. És probable, tanmateix, que fos un infern quotidià que només es podia suportar explicant-lo amb el seu humor cruel.
Els vuit títols de Dovlatov a Labreu demostren una tossuderia feliç, més enllà de les lleis del mercat, que també han dedicat a Anaïs Nin. Aquesta convicció és present en altres apostes que han fet, sovint de novel·listes que són reconegudes arreu i s’han de poder llegir en català, com ara Muriel Spark, Mavis Gallant i Cynthia Ozick. Busqueu-les, llegiu-les i brindeu amb mi: llarga vida a Labreu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
