A contrallum
Ser un altre
Les sabates que eren al peu del llit, quan em vaig aixecar, no eren les meves. Tampoc els mitjons que vaig trobar a l’interior. Anava a comentar-l’hi a la meva dona, que sortia en aquell moment del bany, però em vaig contenir per pura desconfiança de mi mateix i de la realitat. Em vaig dutxar i afaitar en la seguretat que tot tornaria al seu ser si li donava una mica de temps. Quan vaig tornar al dormitori, no obstant, les sabates continuaven sense ser meves. Tot i així, me’ls vaig emprovar amb certa aprensió i va resultar que m’encaixaven bé, fins i tot molt bé. Tenia per davant un dia de molta feina, de manera que vaig decidir fer veure que no me n’havia adonat de l’alteració. El més curiós és que tampoc la roba de l’armari em pertanyia. Em queien bé les camises, les jaquetes, els pantalons, tot, fins i tot la roba interior, però no era capaç de reconèixer com a propi aquell vestuari. Vaig triar un conjunt discret, de tons grisos, i em vaig dirigir a la cuina per prendre un cafè abans de sortir. La meva nova imatge no va cridar l’atenció de la meva dona ni dels meus fills.
Entretots
Després, a mesura que travessava la jornada, em travessava a mi mateix com qui travessa un grumoll de boira rere la qual ignora què es trobarà. Vaig anar travessant-me de forma minuciosa mentre anava amb el metro, l’autobús, mentre treballava a l’oficina, mentre caminava pel carrer. Em travessava alhora que saludava la gent, parlava amb els companys, demanava i consumia el menú del dia al bar de sempre. De tant en tant, em mirava les sabates i em semblava que tenien una mica de màgia, com si fossin elles les que em portaven d’una banda a l’altra, i no al revés.
Notícies relacionadesAl final d’aquell dimecres, després d’haver-me travessat del tot com qui creua un bosc molt espès, on amb prou feines arriba la llum del sol, em vaig mirar en un mirall i vaig descobrir un paisatge físic aparentment idèntic al d’on venia. Al despullar-me per ficar-me al llit, no obstant, vaig notar que, en comptes de treure’m unes sabates o una roba d’altri, li treia la meva roba a un cos que no em pertanyia.
També el pijama va resultar ser meu, però jo ja era, sense remei, un altre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
