El malentès

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

03 de juny del 2026. 06:01

0 Comentaris

Shutterstock

La por no sol presentar-se de cop: negocia. Truca amb l’educació d’un venedor i espera que algú li doni permís per entrar. De vegades ni tan sols fa falta obrir-li: n’hi ha prou amb acostar-se a l’espiell. Tot comença amb un malentès. Un soroll de nit, una frase ambigua, un batec que s’avança. La realitat, que és neutra, demana traducció. I la ment tradueix. Si l’encerta, la por es dissol com un error corregit. Si exagera, la por adquireix volum. No és encara perill: és possibilitat. Però les possibilitats tenen el mal costum de semblar certeses. Després intervé la raó, que no és estable, sinó una veu fatigable. Mira de posar ordre: "No és res". Durant un temps funciona. Però la por té paciència. Repeteix el seu argument amb variacions, com fan els venedors de panells solars o de la salvació eterna. I arriba un moment en què la raó comença a regatejar amb ell. Ja no diu "no és res", sinó "potser sí". És la primera esquerda. Llavors intervé el cos. S’accelera el cor, s’escurça la respiració, es tensen els músculs. L’organisme, que no distingeix entre un perill real i un d’imaginat, es prepara per fugir o lluitar. Però no hi ha res de què fugir ni contra què lluitar. De manera que el cos queda suspès en una alerta sense objecte. I aquesta alerta es torna inquietant. La ment l’observa i s’espanta. "Alguna cosa va malament", conclou. I així es tanca el cercle: el cos espanta la ment i la ment, el cos. El pànic apareix quan aquest circuit deixa de tenir sortida. No és por d’una cosa exterior, sinó por de la por. Un vertigen íntim. La sensació que un ha perdut el comandament de si mateix. Potser per això el pànic s’assembla a una creença. Com tota creença, no necessita proves: en té prou amb imposar-se. La por diu: "Podria passar alguna cosa". El pànic corregeix: "Ja està passant". I, no obstant, si un retrocedeix en el camí descobreix que tot va començar amb una interpretació. Amb una frase mal traduïda de la realitat. Com si el món hagués dit una cosa i nosaltres, per error, n’haguéssim entès una altra.