Juan Mateu Gual, la ‘drag queen’ era un senyor de Vox

¿On m’ha dit? No me’n recordo de res. Jo soc un espanyol que es vesteix pels peus, i que com va dir el nostre cap de llista local pel partit neofeixista vol posar la ciutat del nord de Mallorca «al lloc que li correspon». Sens dubte, ha sigut notícia a escala nacional que una ‘drag queen’ barbuda arxiconeguda en l’ambient acabi en els quadros de comandament d’una formació política homòfoba, trànsfoba i que pretén retallar els drets de tots aquells que no siguin estrictament heterosexuals i de la seva corda. ¿Massa temps mirant fixament la bola de miralls a la pista de ball? Alguna cosa pitjor que l’alcohol de garrafa li devien ficar a la beguda per tenir una ressaca tan dolenta. 

Hi ha una Espanya amb una mà ultradreta que no sap el que fa la mà esquerra. Aquesta Espanya que fa vida de burgès i viu de l’arenga, i que es posa una bandera ‘rojigualda’ a la goma dels calçotets com un passaport per viure la seva vida com li dona la gana, mentre dona instruccions sobre l’aliena. I, el més perillós, s’està preparant per legislar sobre això. Juan de Ibiza, maquillatge al màxim, tangues de brilli brilli, estretes cotilles de fantasia, barrets de copa de ras rosa i que no pari la gresca. Juan Mateu Gual, empleat d’una empresa d’excursions marítimes i regidor per un partit que menysprea la llibertat sexual i considera l’homosexualitat un perill i una desviació. Juan de Ibiza, participant a la Pitiusa gran en una campanya ciutadana per frenar els lloguers abusius. Juan Mateu Gual, regidor, avui, per una formació que rebutja per lliberticida qualsevol intent de refredar el desbocat mercat immobiliari. Dues cares d’una moneda que sembla un duro sevillano.

Personatge bifront, no serà el primer polític a practicar la hipocresia (fingiment de qualitats o sentiments contraris als que veritablement es tenen o experimenten) perquè s’estan repartint càrrecs públics sense ordre ni concert, i cal ser la persona indicada en el moment precís. Ens falten mans. Patriota l’últim.

Notícies relacionades

La Junta Electoral de Madrid insta Vox a treure la lona contra la bandera LGTBI, l’independentisme i el comunisme

Illa, malgrat Sánchez

L’extransformista no ha dit «aquesta boca és meva» des que va sortir a la palestra el seu passat de reinona. Normal, com es diu a Mallorca, tal dia farà un any mentre les nòmines arriben puntuals. Tampoc ha piulat l’alcaldessa conservadora d’Alcúdia que depèn del seu vot. L’oposició d’esquerres, en la línia que l’ha portat a perdre el poder de cap a cap de l’Estat, comenta que es tracta d’un assumpte privat sobre el qual ni es pronuncia ni es pronunciarà. Vet aquí l’actitud beata, pusil·lànime i pàmfila amb la qual malament es pot defensar el fort dels drets fonamentals de l’amenaça certa que suposa una extrema dreta envalentida. Doncs és clar que cal dir sense acoquinar-se que ser la ‘drag queen’ d’un partit neofeixista resulta francament incoherent, com lamentable unir-te a qui insulta i desitja marginar persones amb l’únic pecat de ser com tu. Es diu blanqueig de decrèpits, doble moral i insolidaritat. 

És lleig predicar una cosa i fer-ne una altra molt diferent, ser un d’aquests sepulcres blanquejats que deia la Bíblia. Ho sap molt bé l’ultracatòlic president del Parlament balear, de Vox, Gabriel Le Senne, que denuncia coses com que «l’adoctrinament LGTBI està elevant els percentatges de nens homosexuals i trans». Ha rebutjat col·locar, com solia fer-se, la bandera irisada al balcó de la Cambra amb motiu de l’Orgull Gai, amb el PP recolzant la mesura, acoquinat a la rereguarda però menys incòmode del que alguns creuen. I amb Juan de Ibiza aplaudint la nova estrella barbuda del xou, ja que el negacionisme comença per un mateix.