Més que una medalla
La ministra Ana Redondo va entregar dilluns la Medalla a la Promoció dels Valors d’Igualtat a Dolores Vázquez amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Visibilitat Lèsbica. Aquesta ciutadana de 73 anys va ser víctima en fa 26 d’un dels errors judicials més garrafals que es recorden a Espanya, després d’un linxament mediàtic brutal. Va ser condemnada per un jurat popular a 15 anys de presó per l’assassinat de la jove de 19 anys Rocío Wanninkhof, la filla de la seva exparella Alicia Hornos. Vázquez va passar 17 mesos tancada abans de ser alliberada, quan el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va ordenar repetir el judici al constatar que no s’havien aportat proves fefaents en contra seu. No va fer falta que tornés al banc dels acusats, ja que el 2003 indicis trobats a l’escena d’una altra mort violenta van associar els dos crims i van apuntar al veritable autor, el britànic Tony King.
"He perdonat, he après a viure i a estimar", va dir Vázquez dilluns. Si d’alguna cosa ha servit l’homenatge va ser per portar de nou a la palestra, en el temps de nostàlgia tòxica que travessem, la pitjor cara del país que vam ser no fa tant. Amb uns mitjans, en especial les televisions, que van trobar la malvada perfecta en aquella lesbiana de gest seriós i la van transformar en la dona freda, calculadora i agressiva que necessitaven. La desastrosa instrucció del cas va comprar aquest perfil fals i l’acusada va ser castigada després d’un judici ple d’irregularitats on es va arribar a escoltar el testimoni d’una vident i d’una psicòloga que va descriure la seva personalitat com a "homosexual reprimida" i maltractadora. A falta d’indicis millors, se la va condemnar pel seu aspecte i orientació sexual. Preguntat al Congrés per la investigació de la Guàrdia Civil, el llavors ministre de l’Interior Ángel Acebes la va justificar en el "perfil delinqüencial" de Vázquez.
Bé està la medalla. Però mai ha rebut una petició de perdó en condicions de l’Estat que li va destruir la reputació i li va torçar la vida. Justícia li va oferir 120.000 euros, indemnització que va rebutjar per insuficient, i ara sobreviu amb una pensió mínima. Potser el Govern hi ha de donar un parell de voltes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
