L’empremta d’una nina

De Barbie al govern de Finlàndia de Sanna Marin

3
Es llegeix en minuts

La vida serà una mica més rosa en les setmanes que tenim per endavant, no és una metàfora i sens dubte és lluny de tenir relació amb les batalles electorals i el càstig climàtic que ens cau a sobre. El rosa és el color que ha capitalitzat una nina, la Barbie, que tot i que fa seixanta anys que va irrompre a les botigues de joguines es va instal·lar de seguida en la iconografia pop i ara, amb la imminent arribada a les grans pantalles de la pel·lícula de l’estiu amb el permís d’Indiana Jones, promet convertir-se en omnipresent. Una gairebé té la temptació de deixar anar allò d’un estiu dels d’abans, amb tots els seus ingredients, i és així perquè l’angoixa que ens va atacar com una maça amb la pandèmia va obrir una passarel·la en el temps banyada de nostàlgia on es pot pujar quan ens tenallen crisis econòmiques, guerres, pors a la intel·ligència artificial i al desastre climàtic, terrors diversos dels nostres temps per refugiar-nos en zones de confort que connecten amb bons records. Allà hi ha el cine i els seus homenatges a clàssics dels vuitanta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tornar a pensar en la Barbie, acceptar que envaeix d’aquesta manera el nostre estiu del 2023, té no obstant molts clarobscurs. Cada generació de nenes que ha crescut amb aquesta nina l’ha acollit amb carinyo i reverència, al marge de la realitat consumista que en va empènyer la creació: inspirada en una nina d’una botiga de joguines sexuals, amb tots els atractius possibles per connectar amb els seus temps i seduir els compradors, els seus pares. L’obsessió pel cos perfecte ja va portar a dietes salvatges en la vida real dels anys seixanta i setanta, i va tenir reflex en nines amb instruccions per perdre pes deixant de menjar, per exemple.

Els temps de correcció política van anar llimant les següents dècades les patinades creatives que delimitaven els referents de les nenes que es miraven en la nina com un model a imitar, i ara mateix t’ofereix una línia extensíssima de productes que inclouen diversitat racial i corporal, també consciència ecològica i molta més pedagogia que en les seves primeres dècades de comercialització.

Notícies relacionades

I és que no som poques les dones que amb els anys experimentem un creixent rebuig cap a aquesta dona perfecta, amb vida ideal, que suposava tot l’ecosistema de la Barbie. 

Deu ser que l’edat ho posa tot al seu lloc que una només pot somriure quan apareix el fenomen Barbie en forma de reivindicació en una sèrie com la que acaba d’estrenar HBO sobre les cinc primeres dones que van governar en coalició a Finlàndia. Sanna Marin va marcar una fita històrica al ser la dona més jove a accedir a un Govern amb 34 anys i el periple que va seguir el primer Gabinet femení, s’explica en el nou documental amb una mirada femenina i empoderada que fa encara més singular la situació que van travessar, amb la invasió de Rússia a Ucraïna i la pandèmia com a desafiaments sense precedents a l’agenda de qualsevol polític. Sanna Marin no és qui parla de la Barbie, sinó Li Andersson, presidenta del partit Aliança de l’Esquerra, diputada i ministra d’educació. Andersson, de 36 anys, rememora en una escena de la sèrie la seva infància i en concret, la casa de nines que el seu pare li va construir quan era petita. Era de sis plantes, recorda, totes plenes de Barbies, unes nines que apunta que van tenir un impacte semblant al de les Spice Girls en la seva generació. ¿Per què diu això? Per a la diputada, la Barbie representa una dona «independent», que ha treballat en diverses professions. «És un personatge femení autosuficient», diu, i en situa la influència al mateix nivell que el que li van causar les històries d’Astrid Lindgren, l’autora de ‘Pippi Calcesllargues’, un altre referent molt diferent de la llibertat femenina. L’empremta de la Barbie no només és rosa: també és molt allargada i empoderadora, i és de justícia reconèixer-ho.