Declaracions polèmiques Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un Zapatero irreconeixible
La banda terrorista ETA ja hauria de ser un record per als llibres d’història. Tot el dolor que van insuflar a la societat espanyola en general i a la basca en particular ja és incumbència de l’educació i del record per ser analitzat molt a poc a poc, tan a poc a poc com tant víctima com assassí necessitin digerir en un acte d’oblit, en un cas, o de contrició, en l’altre.
Però la política petita la continua utilitzant. Li ha passat a l’expresident del Govern, Rodríguez Zapatero, en unes declaracions al programa de Carlos Herrera que han inundat ràpidament les xarxes socials.
Com sempre passa en aquests casos és necessari no quedar-se amb el tall del veu divulgat i anar a l’entrevista sencera. No canviarà l’opinió sobre aquestes declaracions, però sí que les posarà en context. La resposta té dues parts. En la primera, Zapatero fa honor al seu estil i responsabilitza la democràcia espanyola i la societat com els impulsors d’acabar amb ETA, i sense concessions. «Que aquesta democràcia, que la nostra societat, aconseguís derrotar la banda terrorista, a canvi de res, cosa que no ha passat a cap país que ha tingut terrorisme... Li recordo que ETA va acabar sense que calgués modificar ni una sola llei, ni concedir un indult, ni prendre cap mesura de gràcia. La victòria dels valors democràtics va ser absoluta».
Entretots
Aquesta intervenció sembla a l’altura d’un home d’Estat que unes hores més tard es reunia amb els altres tres presidents de Govern en una trobada del Patronat del Reial Institut d’Elcano i Felip VI. Però la insistència d’Herrera sobre els pactes amb Bildu en el Govern de Pedro Sánchez ha desembocat en un Zapatero irreconeixible. Ha canviat de registre i s’ha posat a la defensiva proferint una declaracions que no tenien la tesi política de l’anterior. ¿Va ser la democràcia qui va acabar amb ETA o va ser el Govern Zapatero? I partir d’aquí, la llustrosa polèmica posterior.
El pacte contra la banda que tan bé van manejar els dos partits ha saltat pels aires en aquest moment. La desesperació davant unes eleccions en té la culpa. Ens quedem amb les primeres paraules. Pel bé de tots i dels fets.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
