Guerra d’Ucraïna

Deriva preocupant

3
Es llegeix en minuts
Deriva preocupant

Leonard Beard

Sembla que aquesta setmana ha començat la gran ofensiva d’Ucraïna per mirar de recuperar el territori que Rússia li ha arrabassat. Es preveuen combats molt durs i d’entrada algú ha destruït una presa gegant que ha inundat una extensa zona sota metres d’aigua. Russos i ucraïnesos s’acusen mútuament d’aquest desastre humà i ecològic que ens remunta a mètodes medievals. A Àtila o a Gengis Khan els hauria agradat la idea. En aquesta ofensiva Ucraïna utilitza el material bèl·lic que li ha subministrat Occident perquè sabem, com va dir Hillary Clinton a Barcelona la setmana passada, que aquesta guerra marcarà la geopolítica dels pròxims anys. Però amb l’exigència que aquestes armes s’utilitzessin per a defensa i no per atacar el territori rus, per tal de no desbordar els límits de la no-bel·ligerància i no donar excusa a Moscou per convertir la invasió d’Ucraïna en una guerra entre Rússia i l’OTAN. El que passa és que a mesura que la guerra s’allarga anem donant a Ucraïna material més sofisticat i de més llarg abast, i és inevitable que acabi utilitzant-lo contra objectius fora dels seus límits territorials.

Notícies relacionades

Alemanya és un exemple paradigmàtic: va començar enviant cascos i ara envia míssils de defensa antiaèria i tancs Leopard, mentre que altres països amb els Països Baixos i Polònia al capdavant ja preparen l’enviament d’avions F-16 amb la benedicció de Washington. I Moscou, per la seva banda, utilitza míssils de velocitat hipersònica per destruir edificis civils de cap a cap de tot el territori ucraïnès. N’hi ha prou amb un error d’algú perquè el problema es desbordi. Perquè el cert és que aquesta guerra s’acosta més a Rússia cada dia que passa. Va començar amb un parell de drons que van ser abatuts sobre el mateix Kremlin, cosa que es va interpretar com un atac més simbòlic que una altra cosa, i després hi ha hagut altres drons que han impactat en edificis residencials de Moscou sense cap dany més que el d’alguns vidres trencats i l’alarma creada per la sensació de vulnerabilitat que han provocat. També s’han produït assassinats de líders nacionalistes, alguns atacs amb míssils a aeroports i refineries dins del territori rus i, aquests mateixos dies, atacs repetits a poblacions de la regió de Bélgorod (350.000 habitants) pròximes a la frontera, incursions terrestres pels que afirmen ser milícies de patriotes russos oposats a la guerra i a Putin que diuen utilitzar material comprat al mercat negre. Per ara Kíiv mira cap a una altra banda i ho nega tot... però cal no desconèixer que aquests atacs dins de Rússia cada dia van a més i per molt que Moscou minimitzi o oculti aquests fets, la seva importància és evident perquè porten la guerra a la mateixa porta d’un poble que fins ara s’ha permès ignorar-la.

Segons una enquesta feta al maig pel Centre Levada de Moscou, del més fiable que hi ha allà, només un de cada quatre russos segueix la guerra d’Ucraïna. Amb aquests atacs això canviarà. La guerra pot acabar de moltes maneres: pot guanyar-la Rússia, que té molt més fons d’armari, o pot guanyar-la Ucraïna, cosa que és encara menys creïble. En realitat cap d’aquestes opcions sembla probable. O pot acabar en un armistici com la guerra de Corea, tot i que el mateix mediador xinès acaba de reconèixer que encara no es donen les condicions necessàries i mentre també ho intenten el Vaticà, el Brasil i Indonèsia. Un acord de pau no el veig ni en somnis. O es pot empantanegar i convertir-se en una guerra de frontera més o menys dorment que mantingui un focus permanent d’inestabilitat al cor d’Europa. Alguns acaricien la idea d’un cop d’Estat a Rússia que acabi amb Putin... sense que res garanteixi que el seu successor hagi de ser millor. I també pot passar que si les coses li van pitjor Putin acabi perdent els nervis i recorri al «perdut per perdut» i a l’arma nuclear... Massa incerteses. Tot això pot passar però el que mentrestant sembla que és cada dia més a prop és una preocupant extensió del conflicte, fins i tot per error, amb el risc que acabi involucrant l’OTAN, o sigui a nosaltres. Ningú ho desitja però ningú volia una guerra el 1914 i ja saben la que es va armar. No és alarmisme, és realisme.