Tribunals Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Justícia de santoral

Un senyor de mitjana edat va sortir a la tele explicant que li va regalar a la seva nòvia un anell de 42.000 euros, ella va trencar i no l’hi va tornar

Fa uns matins, prenia el cafè a la Tahona i va aparèixer a la tele un senyor de mitjana edat que li havia regalat a la seva xicota un anell de compromís de 42.000 euros, explicant que aquesta va trencar el compromís i no li va tornar l’anell. La connexió era a la porta dels jutjats, perquè el nuvi, bé, exnuvi, havia denunciat la seva enamorada, bé, exenamorada. No sé si em va sorprendre més l’existència d’anells de 42.000 euros –tret que tinguin poders màgics–, que hi hagi algú capaç de regalar-los, o que, un cop burlat, aquest algú accedeixi a sortir per televisió deixant clar que és un pallús. I que per postres ho denunciï, per a mofa de lletrats i magistrats, més de tots els familiars i amigots que en aquell moment miraven la tele. Jo m’hauria tancat a casa i no ho hauria explicat ni al capellà de la meva parròquia.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Un respecte per a ella

Notícies relacionades

El tipus sortia somrient, com si allò seu fos motiu d’alegria. Potser ho era, potser sortint a la tele com un babau adinerat tindrà a la porta de la casa cua de pretendentes. I fins i tot de pretendents, jo mateix estic per esbrinar la seva adreça, a veure quin regal em toca. Com que la tele no hi havia volum, vaig seguir la notícia amb els subtítols de TVE, però vaig deduir que l’home estava qualsevol cosa menys enfadat. «La vida és així, a vegades es guanya i a vegades es perd», deia el seu semblant. Sortien també fotos de la núvia, per descomptat molt més jove, conduint un bon cotxe –a saber si també regal de l’infortunat– amb l’anell al dit i més alegre que unes castanyoles.

Cal admetre que la noia no anava amb aquest home per interès, ja que a un tipus capaç de regalar un anell de 42.000 euros no se’l deixa anar. Si algú és capaç d’aquest dispendi abans de la boda, una vegada casat li treus fins i tot les dents d’or. O sigui, un respecte per a la núvia. Segons vaig deduir, el quid del cas rau en el fet que, mentre ell diu que l’anell fou un regal de compromís i que, trencat aquest, ha de ser retornat, la noia assegura que fou un regal del sant i que l’anell es queda al seu dit, on a més llueix la mar de bé. En aquests casos, els jutges haurien de dictar sentència consultant més al santoral que l’Aranzadi. Al santoral d’ahir, precisament, que era santa Rita, patrona no dels impossibles, com es creu, sinó de 'lo que se da, no se quita'.

Inicia sessió 0 Comentaris