Les enquestes ens expliquen

Em porta a rumiar sobre com contestem una enquesta i, en concret, les polítiques. I no tant sobre la pregunta d’«a qui votarà», sinó sobre les que estan relacionades amb els perfils psicològics dels líders.

La valoració d’un polític sempre puntua amb relació amb els que estan ben considerats en un mediocre 5 i algunes dècimes mal sonants. Això significa que hi ha enquestats que donen notes de 9 i altres d’1, com si fos impossible una acceptació generalitzada. 

Això podria explicar que la relació emocional que el votant té amb la persona que votarà, en principi, és a un tot o res. Tenint en compte que l’habitual és que un ciutadà mai hagi coincidit amb la persona que ha votat en unes eleccions, l’espai de valoració genera dubtes en relació amb la decisió final.

Per exemple, a Ada Colau se li concedeix una nota del 4,3 en valoració. Suspesa. No obstant, és qui millor resultat treu a l’hora de conèixer quin és el candidat preferit. El que prefereixes com a alcalde. Coses que tenen les enquestes.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

¿Com és possible que els ciutadans prefereixin algú que no valoren? La distorsió ve de l’aspecte pràctic i de l’emotiu. Hi ha una confrontació que curtcircuita allò que en principi observes com a factible i el que el teu cos t’imposa com a prohibitiu, moltes vegades sense una raó concreta.

«Mai votaré el PP. Mai votaré els Comuns». Afirmacions habituals que tenen una empremta emocional i que venen de la profunditat de cadascú, per les raons que siguin, sense contrastar ni programes ni propostes. Per això, la fusió d’enquestes i resultats electorals són apassionants anàlisis socials.