Barcelona serà tota verda, ¿i després què?

Davant els nostres ulls passen escenaris que semblen impossibles, com en una Exposició Universal, un Futuroscope, que deixa bocabadats els visitants de la mostra. Aquí obrirem un carrer, aquí cobrirem una carretera. A veure. Com seria la Barcelona amb la Gran Via tapada des de les Glòries fins al Besòs, com proposa Daniel Sirera del PP. Jaume Collboni suggereix recuperar mig milió de metres quadrats per a la ciutat amb la cobertura de les rondes litorals, que sumen vuit quilòmetres. Ernest Maragall, d’ERC, també dibuixa una Barcelona de dalt i una de baix, d’alguna manera, al plantejar que es perfori un nou túnel sota la ciutat per la zona del Morrot, per construir en el seu cas una nova via ferroviària de Rodalies. Barcelona pot créixer, fins ara sempre amb l’amenaça de quedar anxovada entre el mar i la muntanya i amb els límits metropolitans del nord i el sud: pot créixer pujant una planta, i la superfície de dalt, naturalment, serà sempre la verda, la dels parcs i els arbres i les zones d’esbarjo i passeig per als veïns. 

Sobre el paper ens meravellem també amb l’últim projecte urbanístic innovador de la ciutat, l’anomenat ecodistricte de la Mercedes, al barri del Bon Pastor: preveu convertir-se en una illa contra la calor, amb molta vegetació entre oficines noves, equipaments i vivendes que neix com a superilla, això és, gairebé sense accés dels cotxes als seus carrers. L’Ajuntament ja ha beneït el projecte, que tot i que desperta admiració i embadaleix amb tota la seva teoria i plans i mapes, presenta també els primers temors pel fenomen en alça de la gentrificació verda. 

Notícies relacionades

Veïns del Bon Pastor temen que la Mercedes provoqui massificació i gentrificació

Ernest Maragall aposta per construir un tercer túnel de Rodalies pel Morrot

Són les mateixes reserves, amb la boca petita encara, que ofereixen els veïns dels nous espais verds i vianants que exploten a la ciutat al ritme veloç de les obres: és important arribar a les urnes el 28-M amb els carrers ben posats. Sí, Barcelona podrà sumar als seus encants i propostes d’oci els safaris botànics per diferents punts urbans on identificar i disfrutar arbres vistosos i poc freqüents en aquestes latituds, des de l’arboç fins a l’arbre del foc, es converteix a poc a poc en la nèmesi del Madrid d’Isabel Díaz Ayuso i d’alguna forma desenvolupa una descentralització verda. Barcelona mai tindrà un parc del Retiro, però pot tenir esclats de natura dispersos per tota la ciutat. Ni allò de posar plantes al balcó que va dir Díaz Ayuso en la campanya pot competir amb aquest model, insisteixo en això de model, d’urbanisme. 

El nou mandat municipal, governi qui governi, impulsarà una Barcelona més verda i en definitiva, més extensa, més habitable. Ja no és un problema d’agenda. La patata calenta que haurà d’afrontar qui mani serà la de la vivenda i els preus, perquè la Barcelona d’aquests esbossos i recreacions meravelloses, –¿qui no voldria viure en un ‘render’ d’aquests?– haurà de lluitar per fer equilibris entre els barris per evitar la desigualtat i garantir que la seva gent, en definitiva l’essència de qualsevol barri, no siguin desnonats precisament perquè els han posat un jardí a la cantonada de casa.