El mar al voltant
La pròxima apagada a Espanya
Un establecimiento madrileño, en la noche del apagón del pasado 28 de abril. /
El dia de l’apagada va ser un viatge al passat per a molts: vam tornar a les espelmes, a les llanternes guardades en caixes d’eines. Més d’un no va trobar ni una cosa ni l’altra i va arrasar amb les noves llanternes led que no sabia ni que existien, perquè per llanterna només coneixia la del mòbil... que no podia utilitzar per falta de bateria. Queda, d’allò viscut, la nostra manera d’afrontar-ho de manera individual, però estem ja en la següent pantalla, ara sí endollada, buscant plans sostenibles per a un futur en què es repetiran col·lapses com aquest.
Tenim exemples arreu del món d’apagades de gran abast relacionades amb fenòmens meteorològics, i la demanda extrema d’electricitat que comporten, per exemple, les onades de calor, que també disparen els riscos per al servei. L’impacte de l’apagada a Espanya té pocs precedents per la quantitat de població afectada, però en llocs on les apagades són tan freqüents com als Estats Units i Austràlia, les vies per limitar el seu impacte sempre s’han mantingut pel carril del suport a les energies renovables i l’impuls d’alternatives en forma de deslocalització de fonts de subministrament i de magatzems de bateries.
Alemanya ja fa temps que ja aposta per sistemes d’emergència, diferenciats en cada estat, i que garanteixen l’electricitat a partir de generadors distribuïts per a casos extrems als quals poden recórrer els veïns de cada zona.
Van ser els generadors particulars els que van permetre operar a hospitals i empreses que no van veure afectat del tot el seu rendiment, algunes cadenes de supermercats, restaurants i hotels, la policia i moltes institucions. El sistema de teleassistència domiciliària no està integrat en aquest sistema de provisió d’energia i això s’haurà de corregir, per exemple. També la necessitat d’estendre l’ús de bateries i generadors en barris o zones geogràfiques.
Tornant a Austràlia, fa un any va viure una de les seves últimes grans apagades: mig milió d’habitants a les fosques durant dies, i alguns durant setmanes, pels forts vents i llamps, que van destruir, literalment, la infraestructura elèctrica. Els magatzems de bateries van ser providencials per reduir l’impacte global de l’avaria, tot i que l’aposta per les renovables i per les bateries del país va haver de superar una forta campanya de desinformació que s’arrossegava des de la gran apagada que van patir el 2016, la més gran fins al moment, i que va apuntar a la vulnerabilitat de les energies verdes que creixien en el mercat elèctric i va reobrir el debat sobre l’abandonament del carbó.
Justament aquesta setmana els laboristes han renovat en el Govern australià i ho fan amb una promesa electoral de primer ordre: pretenen invertir més de 2.000 milions de dòlars en el foment de la instal·lació de bateries en un milió de vivendes, petites empreses i instal·lacions per al 2030. Una de cada tres llars australianes ja s’alimenten amb energia solar i la seva experiència aclareix dubtes sobre el camí a seguir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
