Desperfectes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Pedro Sánchez viatja

Treure rèdit electoral d’aquesta presidència rotatòria és el desig de tots els països de la UE, generalment més en clau interna, d’imatge que transcendeixi la lluita partidista

3
Es llegeix en minuts
Pedro Sánchez viatja

José Luis Roca

Pedro Sánchez va acostant-se a la presidència semestral del Consell de la Unió Europea –de juliol a desembre del 2023– amb viatges més vistosos que significatius. Ara com ara, tenen la lògica electoral del 28 de maig, talment una exhibició d’estadisme, segons és habitual en tots els governs comunitaris. El president del Govern ja ha disposat tots els seus actius gestuals. La seva adhesió a l’europeisme no és ideològica, ni només retòrica: correspon a entendre la política nacional com a tàctica sense estratègia.

Les il·lusions sobre aquesta presidència rotatòria, ara com ara tan sospirada i mirífica, sembla que no tenen en compte que, donada una opinió pública tan volàtil, qualsevol imprevist banal pot desviar l’atenció. A més, i entre altres coses, el torn presidencial del Consell de la Unió Europea té un calat més visual que de substància.

Vet aquí una de les confusions a què els governants no renuncien quan els arriba el torn de presidir el seu semestre. És propi del maremàgnum de sigles i acrònims en el sistema institucional de la UE. El cas és que no es tindrà la presidència de la UE, una funció que no existeix, ja que ni es va aconseguir unificar les dues presidències, la de la Comissió i la del Consell. Com és sabut, formen el Consell Europeu els caps de govern i d’Estat. El nivell més executiu al dia és a la Comissió Europea. En l’actualitat, el xoc permanent entre Charles Michel –president del Consell– i Ursula von der Leyen –presidenta de la Comissió– és d’alt voltatge. En canvi, el Consell de la Unió Europea és el consell dels ministres nacionals, amb múltiples formats –el Consilium– i aquesta és la instància que, després de Suècia, presidirà Pedro Sánchez durant mig any.

Certament, treure rèdit electoral d’aquesta presidència rotatòria és el desig de tots els països de la UE, generalment més en clau interna, d’imatge que transcendeixi la lluita partidista. En el cas de Sánchez, intentarà deixar el PP com un apèndix de Vox, callarà si ERC es descambuixa i s’imposarà com el Pigmalió de Yolanda Díaz. Aquestes presidències tenen un cost econòmic i alguns països –pocs– van renunciar al seu torn per falta de recursos. El benefici concret que dona no és monumental i encara menys quan està tenallada entre la Comissió Europa i el Consell.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Despatx a Brusel·les

Notícies relacionades

¿Dirà o farà Pedro Sánchez coses que contradiguin el que diu o fa a Espanya? Naturalment, com totes les presidències semestrals. Són contradiccions irrellevants i s’expliquen per la poca incidència en les eleccions nacionals. La presidència semestral no és una peça de pes en el tauler europeu o un eix operatiu a la sala de màquines de la Unió Europea. Pedro Sánchez sap que no presidirà la Unió Europea, però el pot beneficiar que alguns votants s’ho creguin. D’altra banda, ¿què diran els socis de govern del PSOE i els seus aliats parlamentaris quan Pedro Sánchez avali –per exemple– el gir en la política migratòria de la UE? També pot passar que Ucraïna o la Xina engrandeixin les diferències entre els països membres.

Tal vegada, la Moncloa pretén que la presidència semestral sigui el 'càsting' per a un Pedro Sánchez amb futur despatx a Brussel·les, però els interrogants sobre l’horitzó de la Unió Europea estan en un altre dial. Fins i tot l’europeisme més idealitzat entén que ha arribat el moment de pausar l’elaboració de normatives i dedicar-se a les decisions geoestratègiques.