Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Nick Cave a Westminster
Com a l’intèrpret de l’esquinçat ‘Get ready for love’, la coronació em va semblar una cosa "molt rara, estranya i misteriosa"
Jo també em vaig asseure davant de la tele per assistir a la cerimònia de coronació de Carles III. Sense saber ben bé per què. ¿Per contemplar l’espectacle, per escoltar una banda sonora esplèndida, per veure qui arribava i com arribava a Westminster, per observar com reaccionaven els protagonistes? Per tot una mica. ¿Perquè en aquest tipus de ritus encara ressonen les històries dels reis shakespearians, des del malaurat a l’estrafet, des de l’ufanós al tràgic, des de l’abrandat al fràgil?
O potser perquè, com feia la meva àvia, m’acabava interessant el detall minúscul. Per exemple: ¿on es vestien aquells quatre mil soldats uniformats? ¿I els nens i nenes del cor? ¿On menjaven, després de l’acte? Perquè bé que devien dinar, ¿oi? ¿I com es dissenya l’entrada dels convidats, amb un ordre precís, per escalafó i rang? Totes aquelles vestimentes que lluïa el rei i els canvis de vestuari, ¿on es guardaven i qui les va dur a la tintoreria dies abans? ¿I l’oli crismal? Algú devia pensar, mesos abans, a collir les olives de les oliveres sagrades de Jerusalem. I a premsar-les i a perfumar l’oli amb rosa i gessamí, amb sèsam i flor de taronger.
Entretots
Segurament pensava en tot això quan, de cop, vaig veure entre els convidats Nick Cave. Després, Stephen Fry. Bé, l’actor i divulgador dels clàssics grecs era normal que hi fos, perquè ja havia participat abans en actes de la monarquia. Però ¿Nick Cave? ¿El Nick Cave estripat de 'Get ready for love', amb P.J. Harvey, o el de 'From her to eternity', amb aquell "melancòlic so" de l’àngel sobre Berlín?
La carta
Notícies relacionadesAl cap de pocs minuts, mentre encara entraven prínceps, presidents, reis i ministres de l’Església, vaig llegir la carta que Cave havia fet pública per justificar la presència a la solemne coronació. Deia que tenia pressa per triar el vestit (finalment, va portar una americana amb armilla de color gris marengo amb corbata negra) i explicava "l'inexplicable relació emocional envers els 'royals'" que sustentava amb paraules com "‘strangest', 'weirdest', 'bizarre', 'uncanny’". Tot allò ho trobava "rar, molt rar, estrany i misteriós" i també es meravellava davant "l’espectacle desconcertant i inspirador".
Al cap d’una hora, quan encasquetaven la corona a Carles III, hieràtic i alhora incòmode, ungit per Déu, però també figura del gran guinyol, vaig tornar a pensar en Nick Cave. Ell va anar a Wesminster, i jo em vaig quedar plantat davant la tele, per una mateixa, rara, fascinació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
