Nou model de treball Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Cap a la setmana laboral de quatre dies

S’han fet molts experiments, com el d’Islàndia del 2015 al 2019 amb 2.500 persones. Els resultats són molt positius: els treballadors redueixen l’estrès, milloren la salut i la conciliació de la vida personal i familiar

3
Es llegeix en minuts
Cap a la setmana laboral de quatre dies

El 1870, en la majoria dels països industrialitzats es treballaven un mínim de 10 hores diàries durant 6 dies a la setmana i sense vacances. Eren unes 3.000 hores a l’any i la vida de moltes persones era miserable. Amb els anys, s’ha millorat molt, però l’evolució no ha sigut fàcil. Podem recordar, per exemple, el magnat del carbó i l’acer nord-americà Henry Clay Frick, que va ser un ferm opositor de la reducció de la jornada laboral durant la dècada de 1890 i va protagonitzar alguns dels episodis més sagnants contra la lluita obrera, com la massacre de Homestead, en què van morir 10 treballadors. Un altre cas, és la vaga de 44 dies de l’elèctrica La Canadenca el 1919 que va paralitzar Barcelona i va afectar tot el país. Va aconseguir que el Govern espanyol decretés la setmana laboral de 40 hores (5 dies de 8 hores). Uns anys abans, el 1912, l’automobilística Ford ja aprofitava els avenços tecnològics per reduir la jornada fins a les 40 hores setmanals i duplicar salaris. Va millorar la productivitat i la satisfacció de treballadors i clients. Avui dia, el nombre d’hores de treball anual a molts països industrialitzats ja és d’unes 1.600 hores, amb excepcions com Alemanya (1.350 hores) o els Estats Units (1.750 hores). Són avenços en les condicions laborals que han millorat clarament la vida dels treballadors.

Notícies relacionades

Des de fa alguns anys, i sobretot arran de la covid, s’ha posat sobre la taula la conveniència de reduir la jornada laboral de 5 a 4 dies a la setmana, sense reduir el sou. S’han fet molts experiments, com el d’Islàndia del 2015 al 2019 amb 2.500 persones. Els resultats són molt positius: els treballadors redueixen l’estrès, milloren la salut i la conciliació de la vida personal i familiar. I la reducció dels desplaçaments descongestiona el transport afavorint la sostenibilitat. La sorpresa ha sigut que baixa l’absentisme a les empreses i no perden productivitat i, en alguns casos, l’augmenten. I hi ha administracions públiques que donen ajudes als que adopten la setmana de 4 dies.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Precedents

Molts ja han fet el pas, com la pime de l’automoció Tapla (Lliçà de Vall) o Software Delso (Jaén), que ho fa des del 2020, i la seva direcció defensa que han guanyat en productivitat, compromís de la plantilla i retenció del talent. És la mateixa conclusió que treuen els experiments que s’estan fent arreu del món, amb setmanes de 4 dies i entre 32 i 35 hores de treball a la setmana, però també indiquen que s’ha d’anar amb precaució en el cas de les empreses més petites o les que no treuen tot el profit de les noves tecnologies i de l’organització del treball i les reunions. En molts casos s’aconsegueix que reduint els dies de treball guanyin el treballador, l’empresa i la societat, però també hi ha empreses que no estan contentes, en uns casos perquè es redueix la interacció entre companys de feina i d’altres creuen que baixa la productivitat. Per tant, s’ha d’organitzar bé el treball i els sistemes de motivació i control, i aconseguir el compromís i el rendiment de les persones. I a més, no hem de perdre de vista que tenim altres reptes molt importants que també demanen mesures urgents, com la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, ja que encara no s’han recuperat els nivells del 2008, i l’alta inflació actual encara ho complica més. Per tant, tot apunta que amb la setmana de 4 dies podem guanyar-hi tots, però s’ha de fer bé per aprofitar els avantatges i garantir que no perdem competitivitat.