‘Triaszanos’, enquestes a mida

L’efecte Trias va camí de ser un miratge després d’irrompre com un tro exhibint anticolauisme. Semblava una alenada d’aire fresc. Tot i que Trias, amb Maragall, és de llarg el candidat amb més batalles a les espatlles. I anys. El 2019 va renunciar a presentar-se a l’alcaldia i va decidir tancar la llista d’Elsa Artadi, fins fa quatre dies guàrdia pretoriana de Puigdemont. Ara, reciclada al Foment del Treball.

El pas al costat de Trias no va ser precisament elegant en un home que acostuma a ser respectuós. Per l’exalcalde, derrotat per Colau el 2015, un home de l’edat de Maragall el que havia de fer era jugar a cartes o a la petanca amb els jubilats o seure en algun banc públic a badallar. I donar pas a gent jove. Maragall tenia 76 anys. Curiosament, Trias va camí dels 77.

La irrupció de Trias va sacsejar el mapa polític barceloní. I les primeres estimacions li van arribar a donar fins a 12 regidors al gener. Maragall queia fins als 5 regidors segons les primeres enquestes que es van publicar al gener. Trias creixia, sobretot, a costa de Maragall. Però espigolava una mica de tot arreu abanderant l’anticolauisme. També d’una part important d’aquells que el 2019 van votar Valls-Ciutadans. Tan efectiva semblava la recepta que Collboni –temorós que Trias capitalitzés l’enuig amb Colau– va respondre amb una paradoxal pirueta. Deixant el govern de Colau i renegant d’ella. Ell, precisament ell, que va ser un dels artífexs del pacte anti Maragall cuinat amb Manuel Valls per a la investidura de Colau.

A Calàbria van saltar les alarmes. També a la seu del PSC, al carrer Pallars, amb una campanya pensada per enfrontar-se a Maragall. Només Ada Colau va somriure. El PP es va desempallegar del díscol Josep Bou i el va substituir per un dels quadres de la casa. El tenien becat a València després d’esgotar una canongia de 10 anys al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Ell també es va apuntar a l’anticolauisme. I de passada, semblaria que a l’antimaragallisme, advertint que ell no faria com Manuel Valls. Que a Maragall i Colau ni aigua, alhora que deixava la porta oberta a investir Collboni o Trias.

El problema és que la candidatura de Trias va tocar sostre amb el seu llançament i des d’aleshores no ha fet més que anar perdent pistonada. Maragall ha fet exactament el contrari, mentre Colau i Collboni mantenen la posició sense alegries. Resultat, tots atrapats en una forquilla d’entre 9 i 8 regidors. Amb una cua que atorga representació a Vox i el PP. I que no descarta Anna Grau, la candidata de Ciutadans.

Els ‘trackings’ dels grans partits –es gasten centenars de milers d’euros en un any electoral– apunten clarament en aquest sentit. Al punt que Trias ja cau als 9 regidors. També les enquestes dels diaris han començat a indicar aquesta tendència, que tots els professionals de la demoscòpia saben que quan es consolida és com una llosa. No hi ha qui l’aixequi.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions municipals a Barcelona 2023

L’1x1 del primer debat electoral a Barcelona

Per estimular una tropa que ja veu que la tendència no és bona, a l’equip de Trias no se li ha acudit res més que filtrar els resultats d’una presumpta enquesta que ha provocat la hilaritat de la competència a l’adjudicar-se 14 regidors. I mirar de revifar el foc amb un manifest de patums per salvar Barcelona de les urpes del colauisme que, per cert, és la millor manera de donar oxigen a Colau, que es frega les mans cada cop que hi ha una maniobra d’aquesta mena.

L’escenari electoral és tan complex i obert a la capital catalana que hi podria haver alcalde amb menys de 10 regidors. Fins i tot, amb 8. I atenció a les dretes de la ciutat, que poden arribar a sumar fins a 6 regidors repartits simètricament.