¿Qui s’enfrontaràa Illa?

Per al líder totèmic de la galàxia postconvergent, que Salvador Illa s’imposés era una qüestió menor. I que ho tornés a fer tampoc l’amoïna gaire. El que de veritat el va ferir fins a la part més profunda del seu ésser va ser veure’s superat per un jovenet Pere Aragonès. Tampoc el va voler de president. Se’l va empassar perquè –com Artur Mas el 2015– no es va atrevir a provocar noves eleccions. Tot i que va temptar aquesta opció. Després d’empassar-se el gripau no va cessar en el seu afany de fer caure el primer president republicà des de 1939. Per això va ordir una insòlita moció que tenia per missió deixar en entredit Aragonès.

Els sondejos, ara com ara, apunten a una victòria d’Illa més folgada que el 2021. Quan va superar ERC en vots però no en escons. I deixen de nou Junts en tercera posició. Passa que Puigdemont i els seus afins confien que si es presentés podent trepitjar Catalunya podria invertir una tendència que deixa en aquests moments Junts per sota dels 30 diputats. Si els sondejos no acompanyen hi ha dues persones amb moltes ganes d’assumir aquesta responsabilitat. Són, sense descartar Jaume Giró, Jordi Turull i Josep Rull. Cap candidat del laurisme sembla que hi tingui possibilitats. Aquest sector ha perdut pistonada interna i ja no està per a cap aventura.

Més enrevessat

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Una altra qüestió és el candidat republicà. Aquí tot és més enrevessat. Junqueras és el líder. I es manté com el polític millor valorat en els sondejos del CEO. Però –malgrat ser el president del partit– no és una figura absoluta. A ERC sí que hi ha contrapesos. Si a Junts és Puigdemont qui ordena i mana disfressat de militant de base, a ERC la situació és diferent. Marta Rovira és una secretària general amb un enorme pes. A més, hi ha Pere Aragonès, que és l’actual president de la Generalitat. I aquesta no és una qüestió menor.

Els republicans podrien revelar aviat la seva decisió. Que serà de consens. És la premissa que s’han autoimposat. Ordre i disciplina, com ja va exigir Junqueras el 2021 rere els barrots del recinte penitenciari de Lledoners. Tots a l’una va ser la consigna. Si alguna cosa semblen haver après a ERC, amb Junqueras al capdavant i després del relleu exemplar que va donar Puigcercós en el seu moment, és que les baralles internes són el pitjor malson i una nefasta companya de viatge. Junqueras, a més, es mostra sense pressa i generós. És allà, se sent fort i sap que la vida és llarga. Res està tancat. No es precipitarà.