La crisi de l’Espanyol: uff...

¿Vol dir que aquests equips són millors o han fet les coses millor? De cap manera; això ho sabrem la jornada 38. Només vol dir que els altres equips de moment tenen més punts. O sigui, que no estem a segona. Almenys, encara, tot i que d’antecedents i coincidències n’hi ha.

Servidor, que no soc gens de números però m’encanta la història i l’Excel. Fixin-se en això. L’Espanyol sempre ha baixat dues vegades en una mateixa dècada: als anys 63 (amb 3 entrenadors) i 69 (també amb 3); als anys 89 (amb 4) i 93 (amb 2), i el 2020 (amb 4). En aquesta última campanya es van guanyar 5 partits de 38. En l’actual sumem 6 victòries. Aquí ho deixo. 

Un periquito de rival

Divendres ens visita el Cadis amb qui va ser futbolista i entrenador periquito a la banqueta: Sergio González. Coneix les nostres carències i virtuts. I coneix el rum-rum de l’estadi quan la cosa no va bé. 

També penso a mitjà termini en l’últim partit de Lliga, que serà a casa i davant l’Almeria. Ufff... Ironies de la vida. Potser ens juguem la categoria contra Embarba (mai va tenir cap empatia amb la grada), amb Leo Baptistão i un ex de la banqueta periquita: Rubi... I a més l’Espanyol comptarà amb un porter com Pacheco que fins al gener jugava a l’Almeria. 

Notícies relacionades

Feijóo, fan de Puigdemont

El complex escenari postelectoral

A hores d’ara ignoro si serà millor que ells es juguin el descens al nostre camp amb la necessitat que això implica; o que vinguin sense aquesta urgència i estiguin totalment relaxats. De vegades és pitjor. O sigui que prefereixo no pensar. 

Crec que al final el millor serà començar guanyant el Cadis per evitar que sigui l’Espanyol que es jugui les castanyes l’última jornada i evitar que s’acabin els desfibril·ladors al camp. La setmana que ve es viatja a Vila-real i es rep el Getafe, per seguir al Pizjuán i jugar el derbi a casa. Ufff...