La felicitat a les empreses

Isabel Gimeno Hernández, directiva d’Ufounders, una plataforma tecnològica espanyola dedicada a intermediar rondes de finançament per a emprenedors, sap de què parlo. Com a Chief Happiness Officer de la companyia, és la responsable de vetllar pel benestar emocional dels empleats com a via per elevar-ne el rendiment.  

El seu càrrec, importat de països anglosaxons i de companyies com Google, Coca-Cola, EY, Deloitte, SAP i Airbnb, va molt més enllà d’impulsar la part lúdica de les relacions laborals a l’oficina, com ara dies de la fruita, esmorzars d’equip cada divendres i dinars per parelles per conèixer-se millor. Ella fa tot això però també és la responsable de supervisar les estratègies de conciliació, l’elecció de les formacions que s’imparteixen a la plantilla i la mediació entre treballadors quan en el dia a dia sorgeixen discrepàncies.

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

Gimeno no és l’única cap de felicitat que s’ha colat a l’organigrama d’una part del món corporatiu espanyol els últims anys. No com un càrrec naïf abonat al bonisme i defensor de la concepció corporativa de la felicitat, sinó com una eina clau en la gestió del personal i la retenció del talent del segle XXI que pot i s’ha d’avaluar i mesurar, com a mínim, de manera anual. 

Està més que comprovat que tenir empleats amb un benestar emocional òptim crea un bon clima laboral –una cosa per la qual han de vetllar tant l’empresa com els treballadors–, augmenta la productivitat de la plantilla i dona beneficis. Per molt que el magnat Logan Roy no hi estigui acord.