El parc Güell, exemple del bon turisme

1
Es llegeix en minuts
El parc Güell, exemple del bon turisme

Barcelona s’ha d’estimar i perdonar més, en comptes d’entregar-se a la crítica constant i a la nostàlgia malaltissa d’un passat que mai tornarà. La ciutat imperfecta és esplèndida en aquest pont de l’1 de maig, malgrat el clima tan rondinaire, com va poder comprovar qualsevol que abans-d’ahir visités el parc Guëll i els seus voltants. El recinte d’Antoni Gaudí lluïa magnífic com a pulmó verd i convidava a perdre’s entre uns camins de terra gens massificats, malgrat que el cartell de sold out –entrades esgotades– era a cada una de les portes d’accés a la zona monumental. De turistes n’hi havia, sí, i als peus del turó del Carmel alguns demanaven que els gravessin fins a dues preses d’un vídeo on es feien una abraçada prefabricada per als seus followers d’Instagram i Youtube. Però també poblaven la zona veïns que sortien a caminar i que, gairebé en solitari, encara podien explorar, de pedra en pedra, alguns pendents poc transitats.

Notícies relacionades

El parc operat per l’empresa pública municipal BSM és un exemple del bon turisme, per molt que desagradi als que només veuen massificació per tot arreu i als veïns més activistes i insatisfets. BSM regula l’aforament de la superfície total del parc –amb un màxim de 1.400 visitants a l’hora–, cobra 18 euros per cada entrada –excepte als veïns que disposen de franges gratuïtes– i només ven online. Així busca reduir la massificació, els desplaçaments i les aglomeracions a la zona monumental, alhora que vetlla per la conservació del patrimoni i per la reconnexió amb la ciutadania. L’any passat el parc va rebre 4,48 milions de visitants, a prop del seu límit màxim (4,5 milions) i molt lluny dels 9 milions que en rebia abans que es regulessin els accessos, el 2020.

El model del parc Güell s’ha de tenir en compte en l’actual debat polític, econòmic i social que hi ha sobre el turisme. Ha de ser sostenible, regulat i planificat per impedir que la massificació vagi a més, redistribuir els beneficis que genera cap a altres sectors i mitigar-ne l’impacte en la ciutadania.