Acords Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Guerra de posicions

La baralla entre Sumar i Podem contribueix a debilitar les esquerres

1
Es llegeix en minuts

A vuit mesos de les generals, no hi ha res decidit. Ni en la direcció de Podem (Belarra, Montero i Echenique) han descartat integrar-se a Sumar, encara que sigui acceptant ‘in extremis’ una posició subalterna, és a dir, com un partit més dins del conglomerat de partits que liderarà Yolanda Díaz. Ni tampoc a Sumar han arribat a la conclusió que marginar Podem és el millor per al missatge de transversalitat que vol encarnar la vicepresidenta, ja que a priori és difícil pensar que amb dues formacions a l’esquerra del PSOE competint a les urnes hagi de ser possible revalidar al Congrés una majoria que permeti repetir un govern de coalició.

En la formació morada accepten de mala gana la nova situació, saben que el temps de Pablo Iglesias i els seus s’ha acabat, però es resisteixen a dissoldre’s com un terròs de sucre. En primer lloc, per si tenen possibilitat de tornar, no fos cas que el PP i Vox obtinguessin majoria absoluta i, en aquest context de duríssima confrontació, poguessin ressuscitar Podem. Però sobretot perquè volen posar preu a la seva liquidació electoral i taxar una quota de poder per a ells en el pròxim Govern.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

L’èxit de l’acte de presentació de Díaz va deixar Podem aïllat i a la defensiva. L’exigència d’unes primàries com a condició per assistir aquell dia forma part de la guerra de posicions que només es resoldrà després del 28 de maig. Curiosament, malgrat el soroll de fons, s’han tancat més acords que fa quatre anys entre Podem, Izquierda Unida, Més País, Equo, etc.; és a dir, el mapa de les confluències ha guanyat terreny.

Juntament amb les divisions caïnites a Madrid, Canàries, Astúries o Balears, la baralla entre Sumar i Podem contribueix a debilitar les esquerres. El millor exemple és el País Valencià, on si la coalició Unides Podem es queda sense representació, el socialista Ximo Puig difícilment podria revalidar la presidència de la Generalitat només amb Compromís (aliats de Díaz). El mateix que li passaria a Pedro Sánchez si la guerra de posicions entre Sumar i Podem no es resol raonablement.