Full de ruta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Per un nou model turístic

La reflexió sobre el futur del sector ha aparcat rebutjos viscerals i incorporat components ambientals

2
Es llegeix en minuts
Per un nou model turístic

Pere Batlle

Els anys de vaques grasses van generar un discurs crític davant el ‘boom ‘del turisme urbà a Barcelona –la revisió del de sol i platja ja havia arribat abans– en el qual es barrejaven components molt diversos. Una reacció que tenia justificacions sòlides respecte a l’impacte dels apartaments turístics sobre el preu i disponibililidad del parc de vivendes de lloguer. O el desplaçament del comerç i la restauració de proximitat per part de l’oferta orientada al monocultiu turístic. Bastant menys les tenien les reticències als establiments hotelers i malgrat això no es va acabar de distingir amb prou claredat la diferent distribució de beneficis i costos d’aquestes dues realitats en el pla restrictiu d’allotjaments encara vigent. Es barrejava també un rebuig epidèrmic de la simple presència massiva de turistes. Els efectes de l’aturada pandèmica sobre les economies d’empreses i treballadors va acabar mostrant-ho com a frívol quan aquestes molèsties, només algunes veritablement incompatibles amb la qualitat de vida del veí de Barcelona, van cessar de cop. Igual que aquesta aturada també va demostrar que el discurs de la substitució per altres sectors econòmics no era realista a curt i mitjà termini. 

Aquesta visió crítica va portar fins i tot a encunyar el terme turismofòbia, que va arribar a tenir algunes manifestacions d’intolerància que van passar a l’oblit temporalment. Alhora, la preocupació per l’impacte ambiental de l’activitat turística (des de les emissions generades per avions i creuers fins al desmesurat consum d’aigua) han guanyat pes entre les preocupacions. La recollida d’opinions dels lectors amb les eleccions municipals de maig a la vista, en el marc del projecte Barcelona entre Tots, demostra que algunes d’aquestes visions crítiques continuen vigents, però que en general l’estat d’opinió ha madurat. Sobresurten les propostes que advoquen per captar viatgers de més qualitat (pels seus interessos o per la seva capacitat de despesa), descomprimir i descentralitzar les afluències, protegir els serveis als veïns i distribuir millor els beneficis d’aquesta activitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

És en aquest procés d’assumpció que el model turístic admet reformulacions, però no una crítica de pla, en què adquireix valor el Compromís Nacional per un Turisme Responsable presentat aquest dijous pel Govern. I encara més el fet que hagi sigut subscrit per 111 entitats, des de Foment del Treball i els gremis d’hoteleria i restauració fins a sindicats, col·legis professionals i ajuntaments, incloent significativament el de Barcelona.

Els objectius que planteja en matèria d’eficiència energètica, planificació equilibrada del parc d’allotjaments, consum d’aigua o qualitat de l’ocupació no van acompanyats encara de mesures concretes i no són vinculants. En alguns casos s’esquiven patates calentes (el Prat, Hard Rock Cafè) o en d’altres no es pronuncia sobre quin ha de ser el mitjà per aconseguir un objectiu (com en el cas de la retallada de les emissions dels creuers atracats al port). Però el pla és la base d’un consens sobre quina és la ruta que ha de seguir qualsevol política de promoció o inversió en el sector en les pròximes dècades. I demostra que el rebuig primari d’una de les grans fonts de riquesa del país és, o hauria d’anar sent, cosa del passat.