2
Es llegeix en minuts
Per l’estabilitat energètica

L’1 de novembre venç el termini perquè Iberdrola, Endesa i Naturgy presentin al Consell de Seguretat Nuclear la documentació necessària per ampliar la vida de la central de Càceres d’Almaraz, que té programat per a 2027 i 2028 el tancament dels seus dos reactors. A deu dies del tancament administratiu, les elèctriques han intensificat la seva ofensiva per sol·licitar una pròrroga que fins fa pocs mesos defensaven amb discreció, impulsades per un canvi d’escenari després que la gran apagada d’abril hagi tornat el debat nuclear al centre de l’agenda energètica.

La xarxa elèctrica espanyola continua mostrant vulnerabilitats, com una capacitat d’emmagatzematge limitada i una excessiva dependència del gas com a suport. Després de l’apagada, les causes de la qual encara no s’han aclarit, Red Eléctrica ha advertit sobre greus alteracions de tensió i la urgència de mesures per reforçar l’estabilitat del subministrament. En aquest context, mantenir Almaraz operativa fins al 2030 no és una decisió gratuïta sinó responsable, ja que la seva aportació, que cobreix a prop del 7% del consum nacional i genera electricitat lliure d’emissions, la converteix en un element clau per a la seguretat energètica i l’interès nacional.

Iberdrola, Endesa i Naturgy han rebaixat les seves condicions i han acceptat ajornar la vella batalla fiscal. Ja no condicionen la sol·licitud de pròrroga a una rebaixa immediata d’impostos, tot i que mantenen l’objectiu de revisar a mitjà termini la càrrega tributària del sector. Per ara, es conformen amb la reducció progressiva de la taxa regional –més de 80 milions anuals– promesa pel Govern extremeny. No és un gest altruista, però sí que obre la porta a una negociació que semblava bloquejada. En canvi, el Ministeri per a la Transició Ecològica manté fermes les seves tres línies vermelles: seguretat, garantia de subministrament i zero impacte en el rebut dels consumidors o en la butxaca dels contribuents. Unes condicions que no s’han d’utilitzar com a excusa per eludir el debat de si Espanya està disposada a assumir els costos de prescindir del seu parc nuclear abans que les renovables garanteixin un subministrament estable i competitiu.

El Govern ho sap i, tot i que segueix desconfiant de les elèctriques, ha d’afrontar la disjuntiva i acceptar que el calendari de desconnexió acordat el 2009 correspon a un sistema que ja no existeix. Llavors les renovables eren una promesa i avui són clau, tot i que encara insuficients. sense un suport estable. Per això, una pròrroga nuclear en condicions, amb garanties de seguretat, un marc fiscal raonable i un calendari realista, no seria rendir-se al passat, sinó apostar per l’estabilitat mentre es consolida el futur i s’evita una altra apagada. Espanya necessita certeses. No gestos ni excessos ideològics, sinó un Govern que entengui que la transició energètica no es decreta, sinó que es construeix. Almaraz i potser també altres centrals nuclears han de continuar sent, per ara, l’escut que protegeixi el país d’ensopegades en el camí de l’electrificació del nostre consum energètic, i això és una cosa que la ciutadania recolza àmpliament, conscient de la necessitat de garantir un subministrament estable i segur mentre les renovables es consoliden.