Un fre a la construcció

El mercat està en expansió, però ha d’anar més enllà. No obstant, es troba amb diversos colls d’ampolla. Part del problema rau, per descomptat, en la falta de sòl edificable i en les traves burocràtiques, però també en l’escassetat de treballadors, especialment els qualificats, en una perspectiva de futur que no és especialment encoratjadora davant la perspectiva de jubilacions i per la poca renovació del personal. El sector ha crescut la meitat que la resta de l’economia catalana el 2024, i es dona la paradoxa que, en el conjunt d’Espanya, hi ha més venedors de pisos –en un entorn en què es prioritzen les transaccions amb habitatges de segona mà– que durant el període àlgid de principis de segle, però menys personal qualificat que pugui construir els que es necessiten. Una altra paradoxa fruit d’aquesta situació: mentre han augmentat els ingressos dels agents immobiliaris, la capacitat adquisitiva del personal tècnic i qualificat de la construcció s’ha anat reduint, restant capacitat d’atraure candidats.

El mercat dirà si la pressió de la manca de personal arrossegarà un increment dels sous per als treballadors. Però també és necessari que hi hagi actuacions proactives, una reconsideració general de la situació que converteixi en més atractiva la possibilitat de treballar en el sector. Les dades que coneixem en relació amb la demanda de l’FP dedicada a la construcció i a l’obra civil són de les més baixes en aquest àmbit educatiu. Alhora, les empreses preveuen nous tipus de construcció que tindran, tant per necessitat com per la millora dels processos d’edificació, un tarannà més tecnològic i sostenible, amb més automatització i flexibilitat laboral, avui més difícil de satisfer, però potser més atractiu per atraure noves vocacions.

L’ascens de la presència de dones al sector serà una altra de les claus del futur. Tot i que han augmentat el percentatge (l’11% de l’ocupació femenina és la més gran de la sèrie històrica), la realitat és molt lluny de la paritat, especialment a peu d’obra i en oficis especialitzats o entre el personal qualificat, amb només un 6,2% del total de les dones que treballen en empreses de construcció. Hi ha un ampli camp per transitar, ja que entre els estudiants que trien optar per l’FP de la branca constructiva només un 2% són noies, mentre que elles són una notable majoria en altres alternatives educatives. L’estigma de considerar la construcció, la fontaneria i la pintura, però també les tasques tècniques, com un espai reservat als homes, hauria de desaparèixer, però només pot ser així a partir d’una dinàmica que estableixi referents visibles amb una orientació laboral que incorpori la dona de manera efectiva.