El cost de ser autònom

L’última commoció en el col·lectiu de treballadors per compte propi ha sigut la proposta d’increment de les quotes d’autònoms llançada recentment per la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz. La iniciativa de l’Executiu de Pedro Sánchez, entre altres objectius, buscava reforçar la progressivitat de les cotitzacions, així com enfortir el sistema de pensions i reduir la bretxa entre assalariats i autònoms una vegada es jubilen.

La proposta de Saiz va desencadenar tal onada de reaccions que va ser corregida fins a rebaixar de manera significativa les cotitzacions proposades. Els autònoms, com explica aquest diari al Tema del Diumenge, han rebut amb cert alleujament la rectificació del Ministeri, però no se n’acaben de fiar, especialment aquells els ingressos dels quals no superen els 800 euros mensuals després de pagar despeses, impostos i quotes. Els autònoms es poden interpretar com un reflex bastant fidel del conjunt de la societat. Els ingressos del col·lectiu són molt desiguals: mentre una part assegura ingressar per sota del salari mínim interprofessional, d’altres (encara minoria) guanyen entorn dels 3.500 euros mensuals. Aquí rau una de les principals reivindicacions dels treballadors per compte d’altri: reforçar la progressivitat fiscal. Tot i que també seria una ingenuïtat ignorar un altre dels grans problemes del col·lectiu: l’elusió fiscal, quan no el frau; així que qualsevol reforma també hauria d’anar dotada d’eines per frenar les irregularitats fiscals.

En un altre ordre de coses, els autònoms, un col·lectiu variat que agrupa des d’obrers fins a enginyers, pateixen el conjunt de les ombres que planen sobre la societat espanyola: l’envelliment i la complexa articulació de la integració dels estrangers al mercat laboral en són només algunes. Paral·lelament, les dones, com passa amb les assalariades, pateixen per partida doble els problemes per mantenir la conciliació familiar. Moltes d’elles han de renunciar a permisos i sotmetre’s a jornades maratonianes sense possibilitat d’acollir-se a xarxes de suport.

La prosperitat dels autònoms significarà la prosperitat del conjunt del país. Les reformes del Govern espanyol, probablement amb un objectiu plausible, han sigut anunciades de manera matussera i sense tenir en compte la realitat del col·lectiu. Calen mesures concretes que generin confiança, certeses i un horitzó que no estigui condemnat a la precarietat ni a l’aïllament. La iniciativa d’aquelles persones que s’embarquen en l’aventura del treball per compte propi mereix que l’Estat els doni suport i no les penalitzi amb la incomprensió i la falta de seguretat.