APUNT
La defensa simbòlica de Guardiola
Enmig de les turbulències del cas Negreira, que han arrossegat la reputació del FC Barcelona a un paisatge apocalíptic similar als que es veuen a The last of us, va aparèixer a la llotja del Camp Nou la figura irreprotxable de Pep Guardiola, segurament la personalitat viva o morta del barcelonisme amb més ‘autoritas’. Generalment, en les seves visites a l’Estadi com a espectador, ha ocupat el seu seient de soci, al costat dels seus, i ha esquivat qualsevol interpretació partidista que pogués suscitar la seva presència a la zona noble.
Aquesta vegada, en un duel contra el Madrid carregat de pólvora extraesportiva, amb els títols del club qüestionats des d’alguns centres de poder, Guardiola va acceptar la invitació i es va asseure al cor del Camp Nou sense complexos. A risc de fer una interpretació exagerada del seu temps d’oci, un s’atreveix a llegir la seva presència com una manera de ratificar el seu orgull barcelonista i de defensar l’entitat en un moment en què es necessiten soldats pulcres.
D’alguna manera, la presència de Guardiola serveix per recordar que en els temps institucionalment més tumultuosos els entrenadors emergeixen com escuts simbòlics. El futbol és dels futbolistes, però el Barça ha tingut la sort de comptar amb tècnics carismàtics que sobresurten dels contorns del joc i, de vegades, ocupen l’espai de referència social que es pressuposa a l’entitat blaugrana.
Notícies relacionades
Xavi, al seu estil, en la seva dimensió, té les aptituds per elevar-se de la banqueta com abans han fet Cruyff i Guardiola. Té una connexió amb la grada molt potent, com es constata amb les assistències a l’estadi, i el seu llenguatge, menys barroc que l’holandès i menys sofisticat que el de Santpedor, arriba directe al soci.
Per fer-se gran necessita guanyar molts títols, és evident, enfortir-se davant la pressió i arrodonir la seva proposta de joc, però el formidable esperit de l’equip és ara un senyal d’identitat que li permet encarar la Lliga. «Ja és hora de valorar aquests jugadors», va reivindicar Xavi. Ells, i el mateix entrenador, són la taula de salvació emocional de la grada enmig de la bassa de greixum ètic. No és poca cosa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
