"El futbol ha sigut molt dur amb nosaltres"

Que bé que ho fa passar aquest equip al barcelonisme. Feia temps que no calava una sensació d’orgull tan remarcada. Hansi Flick ho ha anat proclamant després de cada partit important. Orgull ha sigut una paraula molt utilitzada pel tècnic blaugrana. Amb raó. Amb moltíssima raó. És el dia de la derrota quan convé dir-la ben alt.

És un grup desacomplexat, que no sent el pes de la història negra del club. És descarat i no s’enfonsa encara que vagi un o dos gols per darrere. San Siro, estadi cavernós i d’acústica intimidadora, no va intimidar tampoc aquests xavals que viuen el futbol com una festa que és contagiosa, amb Lamine Yamal al centre de la pista. Un prodigi que surt reforçat a escala mundial d’aquesta eliminatòria.

L’abraçada boja dels jugadors després del gol de Raphinha es va reproduir a la llotja amb una melée dels directius i a cada bar de Catalunya amb crits desmesurats. La identificació social amb aquest entrenador i aquest col·lectiu de jugadors, tants de tan joves i de casa, no es veia des de feia moltíssims anys. Potser des de l’obra mestra de Pep Guardiola.

Un joc imprevisible

L’empat de l’Inter quan es donava per lligada la final de Múnic va portar a recordar aquella frase tant contundent com eloqüent d’Alex Ferguson. "Football. Bloody hell". Efectivament, quin esport tan endimoniat i tan imprevisible. I no diguem amb el quart gol interista, Sir Alex. Tota aquesta espectacular eliminatòria ha portat l’aficionat a amarar-se de tot l’arc de les emocions humanes.

"El futbol ha sigut molt cruel amb nosaltres", va dir Eric Garcia, el primer en comparèixer davant un micròfon. Sense voler-ho, va ser la seva manera de traduir la cita de Ferguson. Gran partit del defensa. Va marcar un dificilíssim primer gol i va errar una rematada més fàcil que hauria pogut ser el segon.

Notícies relacionades

França és massa equip per a Espanya en la tornada a Catalunya

Márquez: "A Àustria sempre hi guanya una moto vermella, i jo ara en porto una"

"El caràcter d’aquest equip és increïble. Hem d’estar orgullosos. Era un any en què ningú confiava en nosaltres, que si era de transició amb tants joves, i mireu el que hem aconseguit", va afegir el defensa de Martorell, posant veu al sentiment de tot el barcelonisme.

"Ho vam tenir a prop i se’ns va escapar. Estem molt tristos. Aquest grup té una mentalitat increïble i va donar la cara", va reforçar Ronald Araujo. En el seu torn, Flick va parlar amb expressió poc festiva. "Estic decebut, però no per l’actuació de l’equip. Ho han intentat tot. Em fan sentir molt orgullós. L’any que ve tornarem a intentar-ho", es va animar l’alemany, lleugerament queixós amb l’arbitratge. Sí, Football. Bloody hell.