Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La pura generositat de Jaume Subirana
Són gairebé 40 anys d’una activitat continuada i discreta, permanent i gens estrident
Una vegada a la vida (no gaire més), el poeta experimenta la necessitat de recollir tota la seva producció i, arribat a una certa edat, confegir allò que anomenem «obra completa». Aplega tots els seus versos, potser en descarta algun, potser canvia alguna rima, potser hi afegeix un inèdit. En d’altres casos, el poeta confegeix una tria, el que coneixem com a ‘selected poems’. És a dir, ell mateix escull els poemes («cada poema, un peix a la senalla») que acabaran configurant un recorregut, un passeig per la seva vida i els seus llibres, tot creant «un llibre nou, el llibre de sempre». Això és el que acaba de fer Jaume Subirana a Edicions Vitel·la, amb els poemes escollits que s’agrupen sota el títol d’‘Una hora curta’.
Entretots
Les cites són seves i en podria oferir unes quantes més, tant dels poemes com de l’esplèndid epíleg que clou el volum i expressa amb claredat la seva poètica. Són quasi quaranta anys d’una activitat continuada i discreta, permanent i no gens estrident, com la del pescador (ell ho és, a més a més de professor i traductor) que té paciència i constància i que, mentre espera, mentre endreça i ordena els estris, dialoga amb la natura i pensa en l’ham amb què aconseguirà retenir la peça. O el poema.
Aquest és un llibre important. Pel que significa de consolidació i maduresa, perquè ens ve a dir que Subirana és un dels grans, perquè ho expressa sense focs artificials, amb la consciència de la forma com a «col·laboradora» necessària per descriure el pas del temps, la quietud i la inquietud, el lligam amb la tradició, la fugacitat i la permanència. És un llibre d’una extrema pulcritud, un recull que beu del classicisme i ens regala uns versos cisellats amb delicadesa i precisió. Hi parla de la poesia i de la seva poesia, la que li agrada i la que li agrada fer: «Simplicitat, fraseig perfecte, una familiaritat persistent i cada vegada suggeridora». Un diàleg, de fet, com ell mateix reconeix, entre l’artista i el receptor. Parlant d’un disc d’Ella Fitzgerald i Joe Pass, ens explica que cada vegada que el tornem a escoltar, «creem en una llarga conversa sostinguda en el temps, una conversa que d’alguna manera refà la seva forma, i creix o es manté, també, gràcies a nosaltres». Subirana ens convida a entrar en una habitació on cada un dels mobles té un sentit. I ens parla de la serenor («pura generositat», en diria Jordi Cornudella) que experimentem quan ens la fem nostra i l’habitem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
