Municipals i lloguers

Jaume Collboni, el candidat del PSC, ha reaccionat buscant ampliar el seu espai. Primer va ser el fitxatge de Lluís Rabell, un home de les associacions de veïns que el 2015 va ser el candidat a la Generalitat de la coalició que es va presentar a l’esquerra del PSC i que provenia d’ICV i el colauisme. Després va incorporar com a número dos Maria Eugènia Gay, antiga degana del Col·legi d’Advocats i actual Delegada del Govern a Catalunya. Collboni aposta pel seu equip (Laia Bonet, Albert Batlle), però obrint-lo més als barris i als professionals social-liberals.

Notícies relacionades

¿Ens carreguem el lloguer?

Xavier Trias nega tres vegades Puigdemont al Círculo Ecuestre però reafirma el seu independentisme

Diumenge, Maria Eugènia Gay pujava, a EL PERIÓDICO, el nivell de les crítiques a Colau: «La inversió de 1.100 milions d’euros en les superilles quan no s’ha resolt el problema de la vivenda és una irresponsabilitat». Exigia un «urbanisme ordenat, amable i sostenible» i afegia: «Tenim preus desorbitats juntament amb una oferta de vivenda inexistent... Les mesures adoptades han provocat que ja no es construeixi obra nova».

És així. Dilluns passat vaig insistir en una cosa essencial: la principal causa del preu dels lloguers és la poca oferta de vivendes. Les dades d’Eurostat ho demostren. A Espanya, només el 24% de les famílies viuen de lloguer, davant una mitjana del 34%, 10 punts més, a la zona euro. I molt per sota de Dinamarca (41%) i Alemanya (51%). Per tenir lloguers raonables no s’han de controlar els preus (pot descoratjar l’oferta), sinó impulsar la construcció de vivendes de lloguer.