¿Què farà Junqueras?
El president de la Generalitat, Salvador Illa, en una imagen reciente. /
L’elecció de Salvador Illa el 2024 va ser un canvi d’època. Va ser possible perquè en l’anterior legislatura ja es va comprovar que ERC i Junts, els dos grans partits independentistes, no podien governar junts. Després Illa va ser investit amb els vots del PSC, dels Comuns i també d’ERC. Per primera vegada, una majoria d’investidura transversal per a un president que no volia mirar al passat sinó al futur. I, juntament amb ERC, s’ha aconseguit un acord amb el PSOE per reduir el deute català i un nou sistema de finançament autonòmic (caducat el 2014) basat en l’ordinalitat. No han sigut acords fàcils i encara estan pendents del vot a les Corts Generals.
Però sense pressupostos ni es pot governar bé ni corregir els errors acumulats. Per això la consellera Alícia Romero els ha presentat. Amb un augment del 10% respecte a l’executat el 2025. I els increments més importants –habitatge, seguretat, drets socials, educació i sanitat– van del 21% al 35% respecte al que es va gastar el 2023, últim any amb pressupostos. I això, després d’un difícil –i discutible– pacte sobre habitatge amb els Comuns que Sánchez Llibre, el president de Foment, va qualificar de "filocomunista".
Malgrat això, els interlocutors socials –Foment, Pimec, la UGT i CCOO– els han donat un fort suport. Per a ells i per a les entitats de l’anomenat G-7, la gran prioritat són els pressupostos. Però ERC exigeix ara –i sense ells no hi ha majoria parlamentària– un pronunciament públic de Pedro Sánchez a favor de la recaptació per Catalunya de l’IRPF.
És una cosa ja acordada i ERC ha obtingut, a més, el consorci d’inversions per compensar el tradicional dèficit d’execució de les inversions de l’Estat. Però Oriol Junqueras amenaça amb l’esmena a la totalitat, si Sánchez no reitera allò de l’IRPF. Tot i que tothom "s’ensuma" que això és inviable –tot i que de vegades ho sembli, Sánchez no és un suïcida– abans de les decisives eleccions andaluses, que han de ser abans de l’estiu. ¿Per què, doncs, l’amenaça de bloqueig?
Potser pel temor de sortir electoralment perjudicat davant Puigdemont, que aposta per la ruptura PSC-ERC. Però és absurd perquè totes les enquestes diuen que, amb la seva política realista, ERC tendeix a l’alça, mentre que Junts baixa per la seva radicalitat i la irrupció de Sílvia Orriols.
L’enquesta d’EL PERIÓDICO confirma que una gran majoria de catalans (el 65,4%) creu que és "molt important" que s’aprovin els pressupostos. I el 60,4% creu que ERC els ha de recolzar. No només ho volen els votants del PSC (85%) i dels Comuns (71%) sinó també els mateixos electors d’ERC, en ni més ni menys que un 73%.
Notícies relacionadesAmb el suport de les patronals i els sindicats, dels Comuns, i dels mateixos electors republicans, costa creure que el bloqueig d’ERC es pugui mantenir. Abans del 20 de març, el dia de la votació parlamentària, Salvador Illa i Oriol Junqueras han d’arribar a un acord raonable.
Malgrat que tots dos siguin els dos principals candidats en les pròximes eleccions catalanes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
