El nostre món és el món | Article de Joan Tapia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Ens carreguem el lloguer?

Si als que tenen pisos de lloguer se’ls penalitza amb els preus, la resposta inevitable serà posar-los a la venda

1
Es llegeix en minuts
¿Ens carreguem el lloguer?

La gran escassetat de pisos de lloguer obstaculitza la vida de les famílies. I el problema empitjorarà perquè l’alça dels tipus d’interès farà més costosa la compra de vivenda pròpia i creixerà la demanda de lloguer. La setmana passada es va saber que a Barcelona, a finals del 2022, el preu mitjà de la vivenda de lloguer va pujar un 15%, fins als 1.077 euros. Gairebé el mateix que els 1.080 del salari mínim. Inassumible.

Per això hi ha moltes iniciatives (llei catalana recorreguda, avantprojecte del Govern) que volen resoldre-ho tot controlant encara més el preu dels lloguers. Bones intencions que no resisteixen una anàlisi mínimament seriosa. A Barcelona, els lloguers van pujar un 15%, però el nombre de vivendes que es van llogar va caure un 16%. Una cosa semblant va passar a tot Espanya. Segons el portal Idealista, els lloguers van pujar un 8,7%, però l’oferta d’aquests pisos va baixar un 17%.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

¿Per què? Si als que lloguen una vivenda se’ls amenaça de no deixar-los apujar els preus, tendiran indefectiblement a fugir del lloguer i passar-los a la venda. I les grans immobiliàries o aniran directament a la venda o invertiran en altres sectors o països. A ningú se’l pot forçar a invertir els seus diners en un negoci no rendible. Hi haurà menys oferta de lloguer i –diguin el que diguin les lleis ineficients– els lloguers continuaran pujant.

Notícies relacionades

Davant un problema agut, els polítics –no només els populistes– aspiren a remeis simples com perseguir la pujada dels lloguers. D’acord, però caurà la inversió en aquest tipus de pisos i, fins i tot, s’agreujarà el problema. Una cosa tan rellevant com la vivenda s’ha d’abordar amb més rigor. Per començar, fent més vivenda pública, de la qual Espanya té un dèficit vergonyós. I, si hi ha dèficit i no es pot, impulsant la col·laboració publicoprivada per fer vivendes de lloguer a preus raonables.

El límit del 2% d’augment que per la crisi va decretar el Govern per al 2022 ha de ser una cosa excepcional. En cas contrari, anirem eliminant el lloguer.