Moció de censura destructiva

De les cinc mocions que s’han debatut des del restabliment de la democràcia tan sols una ha sigut exitosa, la que va desallotjar Mariano Rajoy i va convertir Pedro Sánchez en president del Govern. La resta, la socialista del 1980, la popular del 1987, la de Podem el 2017 i la de Vox el 2020, totes amb nul·les possibilitats d’èxit, han sigut purament instrumentals: perseguien donar a conèixer un candidat davant l’opinió pública i exhibir una alternativa de govern, tot i que en ocasions els impulsors de la moció ni tan sols eren els principals partits de l’oposició. Aquest va ser el cas de les mocions presentades per Podem i Vox, que no només pretenien censurar el Govern, sinó també els seus principals competidors polítics. La moció presentada per Vox s’insereix en aquesta modalitat, ja que un dels seus principals objectius és arraconar el PP. No obstant, conté altres singularitats que la fan molt atípica.

Notícies relacionades

Vox perd la moció de censura resultat de la votació en directe

Naturgy: no tots els fons són iguals

Tot i que és Vox el que presenta la moció de censura, no serà el programa d’aquest partit el que es presenti com a alternativa, ja que el candidat a president, Ramón Tamames, no és el líder del partit, sinó un candidat independent amb una militància política prèvia als antípodes del partit que l’avala, això, sí, amb una indiscutible reputació professional. Diu Vox que presentant Tamames, antic dirigent comunista, pretén demostrar la transversalitat del rebuig del Govern de Pedro Sánchez i diu Tamames que coincideix amb Vox amb l’essencial –la unitat d’Espanya, el suport als seus símbols (monarquia i bandera) i la seva oposició a Sánchez–, però el seu discurs, segons ha transcendit, va més enllà fins i tot en contra de les idees de Vox. Aquesta moció, per tant, no servirà ni per publicitar una alternativa de govern ni per propulsar un candidat de cara al futur, perquè Tamames només es representa a si mateix, per molt que parts de la seva intervenció puguin agradar i no necessàriament a simpatitzants de Vox.

Amb aquesta moció, presentada com un altruista servei a la pàtria, Vox perverteix l’essència de la idea de representació i instrumentalitza la institució. És una moció que pretén destruir més que construir. Destruir el govern sense presentar una alternativa que tingui representació parlamentària i destruir el principal partit de l’oposició intentant traslladar la seva incapacitat per ser alternativa. Però, si el PSOE i el PP actuen responsablement davant aquesta xarlotada, cosa que no és evident, el que pot acabar destruïda és la reputació de Vox entre els seus electors, que pot no aconseguir ni un sol vot de més entre la resta.