Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El carrer de Borrell era un perill
Junqueras podrà visitar la Pobla sense risc, res en la llista de carrers li recordarà la persona que el va deixar com un inútil davant milions de catalans
És una sort que a la Pobla de Segur hi hagi 250 ciutadans amb un mínim de pietat, que han decidit eliminar el carrer Josep Borrell. A partir d’ara es dirà 1 d’Octubre –el carrer, no en Borrell, que continuarà dient-se Josep–, tot i que això és igual, com si li volen posar carrer 7 de juliol Sant Fermí, del que es tractava era d’extirpar Borrell de la llista de carrers, per una qüestió de misericòrdia. Misericòrdia cap a Oriol Junqueras, a qui la sola visió del nom de Borrell li porta a la memòria l’infaust dia que va acceptar debatre amb aquest -a la televisió i en prime time– sobre economia, i s’havia d’evitar que passejant per la Pobla, alcés la vista, el veiés escrit, i tornés a entrar en depressió. A casa seva i a ERC, el seu partit, no hi ha problema, tothom està a l’aguait, i quan surt Borrell a les notícies, apaguen el televisor o retallen del diari els articles que en parlen. Però mantenir el nom de Borrell en un carrer era un perill, un dia Junqueras podia visitar la Pobla de Segur i, al girar una cantonada, veure en una placa el nom de qui el va ridiculitzar en públic, i au, una altra vegada els plors, la vergonya i els laments, quan ja quasi havia superat el seu complex d’inferioritat. Per fortuna, 250 ciutadans exemplars, demostrant compassió, han sortit a ajudar-lo. El líder republicà podrà visitar la Pobla sense risc, cap carrer li recordarà que en Borrell el va deixar com un inútil davant milions de catalans.
A Junqueras, un professor d’història de la pila, el van nomenar conseller d’Economia pel seu aspecte, a Catalunya els consellers d’Economia han d’aparentar estar ben alimentats, qui sap administrar les finances de casa seva per endrapar de valent, sabrà més o menys sumar i restar, cosa amb què n’hi ha prou per portar els comptes del Governet. Junqueras complia els requisits, fins i tot els superava: el seu volum donava, no per un, sinó per tres consellers d’Economia.
Entretots
El que va passar és que el gris historiador va creure que l’hàbit fa el monjo, i que només amb el nomenament quedava imbuït de coneixement. Així que es va presentar al plató disposat a debatre de números amb Borrell, que és enginyer, economista, matemàtic i també una mica sàdic, segons es dedueix de com va gaudir massacrant el seu oponent fins a deixar-lo a prop de les llàgrimes. Expliquen que, aquella nit, Junqueras se’n va anar al llit sense repetir cap plat del sopar i sense fer postres, però això ha de ser una llegenda. Tinc guardat el vídeo, em serveix per convèncer el meu fill Ernest que, si no estudia, el dia de demà algú pot fer-li un Junqueras, i després vinga a canviar noms de carrers per intentar esborrar la ignomínia de la memòria col·lectiva i de la seva pròpia.
La decisió consistorial s’ha pres amb retard. És veritat que més val tard que mai, però ja fa molts mesos que el pres Junqueras està en llibertat, només la sort ha evitat que ensopegués amb l’innomenable carrer. Tan bé que vivia a la presó, sense cap galeria que es digués Borrell. No és casual que l’actual alcalde de la població sigui també d’ERC, ell millor que ningú sabia del perill per a la integritat psíquica de Junqueras que suposava el carrer Josep Borrell. Va convocar un referèndum suposant que almenys un parell de centenars de ciutadans s’apiadarien del líder republicà, com així va ser. Mai no falta gent de bon cor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
