Puente, el tallafoc de Sánchez

Des d’aleshores, Puente ha assumit gairebé en solitari la comunicació per aïllar la resta del Govern. I no és improvisat: un únic portaveu per evitar missatges creuats, presència constant als mitjans de comunicació i compareixences amb alts càrrecs del ministeri i responsables de les companyies Renfe i Adif de perfil tècnic al seu costat. Amb aquesta fórmula, l’Executiu ha intentat moure la conversa del terreny partidista al tècnic, més complex de digerir per al conjunt de la ciutadania; un exercici d’escapisme polític de llibre. Puente ha sigut el tallafoc de Sánchez a l’absorbir l’impacte de l’accident i donar la cara. Ha comprat temps per al president i ha ocupat l’espai mediàtic perquè no es percebi el buit del líder.

Notícies relacionades

Gestors sense gestió

Davos, fira de vanitats amb Trump

Mentre Sánchez ha reduït la seva agenda, ha esquivat el focus i ha intentant posar-se fora de perill de la crítica pactant un funeral d’Estat i una treva política amb el president andalús Juanma Moreno, el ministre Puente ha concentrat tota l’atenció i ha intentat tornar-la convertida en gestió.

Per això la Moncloa no el deixarà anar ara, tot i que la conclusió provisional de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris apunti a les vies i, per tant, a la responsabilitat de l’Estat. Canviar-lo avui seria acceptar la culpa i obrir un dòmino de final incert. Hi ha, a més, un altre factor, i és que Puente no té, o això diuen els que el coneixen, ambició política. Al no estar pensant en el seu futur, pot exposar-se, assumir el desgast i actuar com a escut sense més càlcul polític. Si arriba el sacrifici, serà al final, quan el relleu serveixi per fer un reiniciar a la crisi.