Govern

Gestors sense gestió

Zowy Voeten / EPC

La setmana negra ferroviària ha acabat com ens ho temíem. Després d’uns primers dies d’inèdita prudència, la cabra de la confrontació torna a la seva muntanya natural, el de l’insuportable fang. Feijóo, una altra vegada a remolc d’Ayuso, el va deixar sentenciat en una frase tan sonora com barata: "L’estat de les vies és el reflex de l’estat de la nació". Gens nou, doncs, al femer de la dreta. Tot és, tot torna a ser, culpa de Pedro Sánchez. Que això el proclami el partit que va perpetrar la tragèdia de la dana, a remolc dels altaveus de la capital, és un símptoma, un altre més, del clima colpista que es viu a la capital. Per això el més rellevant aquesta vegada, al dramàtic dòmino d’accidents, ha sigut veure com el Govern de la Generalitat administrava el seu caos particular. Amb Salvador Illa a la infermeria, el PSC ha hagut d’afrontar escapçat la seva primera gran crisi, i la sensació és que surt de l’envit visiblement atropellat. El relat del socialisme català s’ha basat en els últims anys en un concepte tan simple com guanyador: gestió, gestió i gestió. Un nombre suficient de votants li va comprar el concepte, i va posar fil a l’agulla per edificar un govern avorrit i sense dies històrics, però cultivant la imatge de treballador, responsable i dedicat als problemes de la gent, la frase que va fer fortuna durant el procés per contraposar-se als somnis impossibles de l’independentisme.

Doncs bé: han aparegut de cop els problemes reals, i el Govern de la gestió ha naufragat sense pal·liatius. Catalunya ha aparegut de cop com un país col·lapsat, sense mobilitat ni capacitat de resposta, per la simple caiguda d’un sol mur. Per a més inri, es va anunciar que es restablia la normalitat i ens despertem un dijous negre veient com el Govern era incapaç de fer complir el que havia anunciat. És a dir, precipitació i poc rigor comunicatiu. L’última compareixença de Sílvia Paneque només va servir per endinsar-se encara més en la sensació d’un Govern atabalat i amb escassa capacitat de resposta. Molta gestió invocada, però el ciutadà corrent continua sense saber quan es resoldrà una vegada per totes el drama de Rodalies. Es van prometre grans millores, però ningú sap dir-nos quin dia del futur llunyà ens despertarem sense haver de patir un transport públic propi d’una república bananera, corrupta i desestructurada. Per no poder, el PSC ni tan sols ha pogut arrencar a Óscar Puente una promesa de més inversió, i s’ha esquerdat la idea que un Govern socialista aquí arrencaria inversions més fàcilment a un Govern socialista allà. L’únic avantatge del PSC és que davant té un independentisme desfet, barallat i ja sense cap capacitat de mobilització. ¿Què hauria passat si aquest caos fabulós s’esdevé en ple apogeu de l’independentisme? El que abans hagués sigut un terratrèmol de conseqüències imprevisibles, ara és només una tremolor digerible. Però urgeix que el Govern Illa, amb o sense ell, aspiri a ser alguna cosa més que una màquina avorrida de comunicació. De moment els ha arribat un primer i seriós avís.

Temes:

Rodalies

Inicia sessió 0 Comentaris