«Em considero absolutament una pagesa, i a molta honra»

Amb el que ens va costar assumir que no havíem de dir xampany sinó cava, ara hi ha el corpinnat?

He, he. Bé, la paraula xampany tampoc no era tan fàcil. Ens hi vam acostumar, però segur que la primera vegada, també va costar.

Per què van deixar de ser cava?

Perquè volíem una normativa diferent pel cava, i per més que vam insistir, no ens la van deixar posar. I com que nosaltres creiem que el consumidor té dret a saber tot el que fem ben fet en aquesta denominació vam crear el corpinnat. Vam començar essent sis cellers i ara ja som dinou corpinnats. Cada vegada som més, ara fem la guerra pel nostre compte i som una marca reconeguda europea.

Ernestina Torelló ja no beu cava?

No bec mai cava (riu). Bé, si em conviden, sí, si em conviden bec de tot. Però no el demano.

Corpinnat, en canvi, en beu cada dia?

I tant, bec almenys una copa d’un bon corpinnat cada dia. Segueixo la norma de la meva mare, que va morir a 97 anys. Si venien visites a casa, quan marxaven, preguntava a la noia que teníem a casa «què ha sobrat? Porta, porta». I se’n bevia una altra copeta. A més a més, n’haig de beure perquè n’hem de potenciar el consum (riu).

Va ser un pas difícil?

Quan va sortir corpinnat, teníem molta por, no sabíem com reaccionarien els mercats exteriors, que estaven acostumats a la denominació de cava. Quan els vam explicar les raons per què abandonàvem la D.O. Cava i les normes que volíem per a Corpinnat, ho van entendre tan bé que no només no hem tingut cap fre a les exportacions, sinó que les hem millorat.

Fins a quin punt?

Ara exportem un 17% de la nostra producció. Però al seu preu. Hi ha escumosos molt barats, però els corpinnat intentem fer la guerra al xampany, i això significa exportar al preu que val realment. Fer una ampolla ben feta, costa uns diners.

No deu ser fàcil, la guerra contra el xampany, amb tot el seu mite al darrere.

Nosaltres diem que podem competir amb el xampany, perquè és veritat. A França hi ha coses bones i dolentes, com a tot arreu, i de xampanys, n’hi ha de bons i de dolents. No per ser francès, és bo, això ho hem de tenir clar. Aquí hi ha uns vins i uns formatges estupends, i són d’aquí. I a França, hi ha vins estupends i d’altres que no es poden beure, i formatges millor i formatges pitjors. Sembla que tot el que és francès és bo, i cal reconèixer que s’han sabut guanyar i treballar aquesta imatge, tenen la sort de tenir aquest paraigua. La realitat és que a França hi ha bo i dolent com a tot arreu.

Com es porta, viure en una masia que va ser construïda fa més de 600 anys?

Es porta amb responsabilitat. Això per començar. I després, es porta també amb alegria. Amb responsabilitat perquè soc la generació 22, i tinc l’obligació de seguir-ho i de deixar-ho de manera que ho puguin continuar les generacions que venen tot darrere. I amb alegria, perquè estar a casa és molt agradable: et lleves, sents els ocells, veus una papallona, trepitges el terra i penses, això és casa nostra des de fa sis-cents anys...

El trepitja descalça, per sentir-lo millor?

També, també, tot això dona alegria. I a més a més, és on ens reunim tota la família. Totes les celebracions les fem allà.

No hi corren els fantasmes dels avantpassats?

No, ara bé, a vegades li demano al meu pare si una decisió que he pres era correcta o no. No hi ha el seu fantasma, però li demano l’opinió.

No l’ha contestat mai, espero...

No, però jo ja sé el que em contestaria. La resposta me la faig jo mateixa: aquí he fallat, allà m’ha anat la mar de bé...

Es senten prou ajudats, per l’administració?

Ens costa que ens doni suport. Hi ha grups de pressió, i al cava tampoc no li interessa, que se’ns doni suport. Crec que, de mica en mica, aniran entenent que el que nosaltres hem fet, està ben fet. Sobretot perquè estan veient que cada cop hi ha més empreses que volen entrar a corpinnat. I això que som molt restrictius, les condicions són molt estrictes. Tot plegat em confirma que ha sigut un pas endavant.

Com es sent una dona en un món tan masculí com és el de les empreses vinícoles?

El món masculí ha sigut a tot arreu, no només en el sector del vi (riu). La veritat és que no m’ha costat gaire, t’has de preparar i has de saber el que vols comunicar. Segurament que d’entrada li costa una mica més a una dona que a un home. Ara bé, quan arribes allà on volies arribar, els homes no només et respecten, sinó que t’escolten. Potser sí que, d’entrada, et miren diferent, però quan veuen que el que dius és interessant, la cosa canvia. Ara m’hi sento totalment integrada. A més a més, m’agrada més estar amb un home que amb una dona.

A mi em passa al revés.

És clar, és normal (riallada).

Vostè ho ha tingut fàcil, era la pubilla d’una molt bona família.

Ui, això no és veritat, el carrer no et regala res. I tal com dèiem abans, pel fet de ser dona, sovint has de lluitar una mica més. A més a més, això que diu m’ha donat una gran responsabilitat, perquè tot el que he rebut ho haig de transmetre. Però ho porto bé (riu).

També porta bé el fet de ser, segons Forbes, una de les 100 catalanes més influents?

M’hi devia incloure algú que m’estimava, però no és veritat.

No influeix?

Jo crec que no ( riu). Bé, tothom influeix una mica en alguna cosa, en un moment donat. A vegades sense saber-ho.

Si de veritat influís, i molt, què canviaria?

Diria a l’administració que ens ajudés una mica més. Que pensi en l’agricultura, perquè el pagès s’ho passa molt malament. Si vol fer les coses ben fetes, el pagès ha de cobrar un preu raonable. Estem en un negoci que no té teulada, tots mirem el cel, de bon matí quan ens llevem, a veure si plou o neva. Que el pagès, l’any que té una bona collita, almenys es pugui guanyar bé la vida.

Es considera pagesa?

Absolutament, i a molta honra.

En la seva posició actual, encara mira el cel de bon matí?

Home! Cada dia! Els tres anys de sequera que vam patir, ens van costar molts diners, vam haver de posar l’aigua que no plovia.

El canvi climàtic és un fet?

I tant. Abans es començava a collir el raïm a primers de setembre, i ara es cull a primers d’agost.

Notícies relacionades

Catalunya declara l’emergència per la pesta porcina africana

Els transportistes exigeixen una disculpa al conseller Ordeig per culpar-los de provocar la pesta porcina amb un entrepà en mal estat

S’acosta Nadal. Deu ser la millor època per a vostès.

Nosaltres intentem que la gent begui corpinnat sempre. Miri, aquesta bombolla que té [assenyala les copes que estem bevent] ajuda a pair. A més a més, té poca graduació, així que, vostè per exemple, a la tarda podrà continuar treballant. Una copeta al dia sempre és saludable recordi que la meva mare va morir als 97.