El projecte Trias implosiona

Estaven tan malament els de JxCat que es van inventar l’operació Xavier Trias que, d’acord amb les bones intencions, tenia recorregut llarg i pot ser que fins i tot fructífer. El polític va arribar ple, amb aquesta sensació que et fa dormir bé, plàcid, i sentir-te amb totes les forces i un estat del control al màxim. Però els interessos prevalen. 

Les excuses poden ser els diners que diu el PDECat que li deu a Junts o el record de Puigdemont estripant el carnet del partit, com ahir explicava en aquest diari Fidel Masreal. El cert és que no se suporten. Ningú se suporta. L’independentisme viu en un rebuig continu. Com en una permanent arcada cap a l’altre, oculta darrere d’un «ens avindrem».

Tot això condueix a una idea força, i que en aquests dies és persistent sobre el futur de Trias en el cas d’una victòria mínima per vots o per algun regidor més. Aquesta idea situa Xavier Trias com a president de la Diputació, però no com a alcalde. Els més xerraires el qualifiquen de pacte entre bambolines que, per descomptat, hauria d’estar avalat per les paperetes. 

Notícies relacionades

El PDECat reclama a Junts més de mig milió d’euros per recolzar Trias

Ernest Maragall denuncia davant els Mossos els cartells pejoratius sobre l’Alzheimer del seu germà

La idea va en contra de l’honestedat del missatge que des del principi va traslladar Trias que s’inspirava en un «si no soc alcalde, me’n torno a casa». Però el cert és que aquesta possibilitat de pacte ocult està en boca de molts.

No hi ha res a objectar. Els pactes sempre són viables després d’unes eleccions. Abans, tot és suposició. Una altra cosa molt diferent és anar construint una entelèquia que mostra les carències de grup compacte, de formació política, sense anar més lluny, transformant-la en una proposta que no aguanta. Massa bretxes; massa poca concreció; unitat inexistent.