Autosabotatge econòmic a la UE

Eurostat, l’organisme d’estadístiques europees, ha indicat aquesta setmana que la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans, a causa dels desorbitats preus energètics, l’augment del cost dels aliments i l’encariment de la vivenda (hipoteques i lloguers), va reduir el consum privat un 0,9% a l’eurozona en el quart trimestre del 2022 respecte al trimestre precedent, mentre la inversió queia un 3,6%.

Si no hagués sigut per l’augment del 0,7% de la despesa pública, el producte interior brut (PIB) de l’eurozona s’hauria contret un 0,2% en el trimestre passat, en lloc d’estancar-se (0,0%). Però aquest augment de la despesa pública no va poder evitar que l’economia del conjunt de la UE es contragués el 0,1% i que la meitat dels Vint-i-set patís una contracció o estancament en el quart trimestre: Bèlgica (+0,1%), la República Txeca (-0,4%), Alemanya (-0,4%), Estònia (-1,6%), França (+0,1%), Itàlia (-0,1%), Letònia (0,0%), Lituània (-0,5%), Hongria (-0,4%), Àustria (0,0%), Polònia (-2,4%), Finlàndia (-0,6%) i Suècia (-0,5%).

L’empobriment de la gran majoria de les llars, amb revaloritzacions salarials molt inferiors a la inflació i a l’augment de les seves despeses bàsiques, contrasta amb l’exuberància dels beneficis de la banca i les grans empreses, en especial els guanys rècord de les companyies energètiques.

Pacte d’estabilitat

El retorn a les regles del pacte d’estabilitat exigirà als països amb un dèficit superior al 3% del PIB i un deute públic superior al 60% que apliquin des del 2024 un ajust pressupostari anual d’almenys el 0,5% del PIB. Això afectarà en especial Itàlia, França i Espanya, però també Alemanya, en un context d’infrafinançament en sanitat, educació, vivenda i cohesió social. Tot això conduirà a un altre llarg període d’austeritat i baix creixement a la UE, segons un estudi de l’Institut de Política Macroeconòmica (IMK) alemany. Aquests ajustos, sense reformar el pacte d’estabilitat, reduiran el creixement econòmic mitjà anual de l’eurozona en el període 2024-2028 per sota de l’1,2%, inferior a l’1,5% de mitjana anual de la dècada 2010-2019, segons l’IMK. Fins i tot amb la flexibilitat promesa, el creixement mitjà anual d’Itàlia en els pròxims cinc anys seria només del 0,8%, a Espanya no arribaria a l’1,2%, a Alemanya rondaria l’1,2% i a França es limitaria a l’1,5%, indica l’IMK.

Notícies relacionades

Foment demana controlar les pujades de salaris i de preus

Illa, malgrat Sánchez

La reintroducció de l’estreta cotilla pressupostària i el consegüent fre econòmic impediran mobilitzar les inversions necessàries per aconseguir els objectius de la transició verda per al 2030 a la UE. Només en energia i transports es requereixen 477.000 milions anuals addicionals, segons la Comissió Europea. Aquesta inversió en dos sectors ja equival per si sola al 3% del PIB de la UE. A aquesta xifra cal afegir les inversions multimilionàries anuals públiques per pal·liar els efectes diaris del canvi climàtic: sequeres, construcció de dessalinitzadores, danys per fenòmens climàtics extrems, protecció de costes davant la pujada del mar, pèrdua de collites i captures pesqueres...

A més, els ajustos pressupostaris restringiran la capacitat real dels països europeus per oferir a la seva indústria les ajudes públiques que ara autoritzarà la Comissió Europea per contrarestar els massius subsidis industrials dels Estats Units, la Xina i el Japó. Les subvencions nord-americanes de 420.000 milions per a la transició energètica i microxips ja estan desviant inversions de la UE cap als EUA. Intel ha començat a replantejar la seva inversió prevista en una nova factoria a Alemanya. Volkswagen ha avisat la Comissió Europea que estudia traslladar als EUA les factories de bateries que pensava construir a l’Europa Oriental. Repsol ha indicat que aquest any concentrarà el 40% de les seves inversions als EUA i BASF i BMW han anunciat plans per deslocalitzar producció fora de la UE.