8-M, avui i tot l’any

Les manifestacions tornaran a omplir les principals vies de les ciutats. El color morat, els càntics reivindicatius i els lemes de protesta recordaran les penes del passat i les batalles que venen. Hi ha moltes maneres de viure el 8-M: acte de reivindicació, crit d’ànim per a noves conquestes, lament per les absències, ànim redoblat al caminar acompanyades, esperança i il·lusió davant un futur que només ha de ser millor... Sí, hi ha moltes maneres. Però, per damunt de tot, és un moment per fer recompte de danys i èxits, i mirar tot el que queda per fer.  

Per un 8-M tot l’any ha sigut el lema amb què EL PERIÓDICO ha volgut comprometre’s al camí real per la igualtat. Perquè, lluny d’oportunismes, d’exclamacions vistoses que neixen amb data caducitat, d’anuncis d’última hora i posats més mercantilistes que reflexius, aconseguir una societat més justa necessita esforços, responsabilitats i il·lusions diàries. Dotze grans temes, un cada mes, han sigut abordats en profunditat, creant espais de reflexió i diàleg. Des dels reptes de la dona al món de la ciència, l’art, la justícia o l’esport, fins a l’impacte de la menopausa, l’endometriosi o la càrrega mental. I, per descomptat, els reptes laborals: la precarietat i el sostre de vidre. La lluita pels drets i la igualtat a la feina és en l’essència del Dia Internacional de la Dona. 

Sense condicions d’igualtat al món laboral, no hi ha igualtat en la societat. Respecta a això, un informe de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere és rellevant. Espanya ocupa la sisena posició de la Unió Europea quant a igualtat entre dones i homes. Malgrat que ha aconseguit reduir bretxes de gènere en gairebé totes les categories, s’ha registrat un retrocés en l’àmbit laboral. Les dones presentes pitjors perspectives de carrera personal, ocupen menys càrrecs directius i el risc de pobresa s’ha accentuat en elles. També assumeixen el pes de les tasques domèstiques i tenen menys accés a activitats esportives o culturals. 

Sí, el 8-M és una jornada de múltiples reivindicacions i pot ser viscut de moltes maneres. El que no hauria de ser és una arma llancívola política. Encara menys, un dia per a la vergonya. No obstant, el Govern de coalició arriba a aquesta cita expressant la seva màxima tensió. La reforma de la llei del només sí és sí ha evidenciat la divergència. Costa no veure en el desacord un reflex (i un impuls) de les divisions en el moviment feminista. 

Queda ja molt lluny l’exhibició d’unitat i fortalesa de la vaga feminista del 2018. La llei trans, les diferents postures sobre l’abolició de la prostitució o la mateixa llei del ‘només sí és sí’ han exacerbat el debat, extremat posicions i agrejat la discussió fins a dificultar els punts de trobada. Cap dels temes en disputa és fútil, però no poden ser contemplats des de la simplificació del blanc i negre. Per damunt de tot, necessiten reflexió. I és difícil trobar-la en aquest moment.

En el si del feminisme són evidents les divergències, però també els punts en comú. I, especialment, els objectius irrenunciables: combatre la desigualtat, la discriminació i la violència contra les dones. Deu dones han sigut assassinades a Espanya en el que portem d’any. Per elles, per les absents, el 8-M interpel·la el conjunt de la societat. Tot l’any.