Incertesa 80 anys després

L’episodi viscut en el Bundestag, quan Friedrich Merz va necessitar dues votacions per convertir-se en canceller d’un Govern de coalició de democristians i socialdemòcrates, és l’última entrega d’un avenir menys previsible que el que van llegar els vencedors el 1945. Perquè tan important per a l’avenir d’Europa ha sigut durant decennis el paraigua protector nord-americà com la voluntat europea de construir un projecte polític a partir de l’eix franco-alemany, ara ranc.

El concurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, una democristiana alemanya, en la commemoració del 80è aniversari té un rellevant valor simbòlic, però el distanciament dels Estats Units té una repercussió pràctica. Si el bloc aliat tot just va sobreviure a la victòria i la Unió Soviètica es va convertir en l’adversari per antonomàsia del bloc occidental, l’actual president dels Estats Units, Donald Trump, promou ara un canvi radical en aquest repartiment de papers al buscar el concurs de Rússia per debilitar la Xina i, de passada, tractar com a competidors els aliats europeus, amb exigències desorbitades en matèria de defensa i la guerra aranzelària.

Per als països que, com Espanya, es van incorporar a l’empresa europea molt després que es posés a caminar, està per aclarir quins efectes pot tenir el canvi de paradigma. Dins de la transició espanyola, l’ingrés a la Unió Europea va ser un objectiu compartit per la majoria, i un factor decisiu en els canvis de tot ordre que va propiciar. Per raons diferents, es pot arribar a la mateixa conclusió quan la mirada es dirigeix als països de l’Est que, fins al 1989, van formar part del bloc soviètic, però els exemples d’Hongria, Eslovàquia i, probablement, Romania, obliguen a estar alerta davant la decantació d’alguns socis proxies de facto de Rússia i els seus plans expansius.

Hi ha en tot això, en aquestes incerteses de futur, riscos certs per a l’estabilitat a escala mundial, en general, i europea, en particular, amb la guerra d’Ucraïna en primer terme. De manera que, molts anys després, continua sent vigent la proclama de 1950 de Robert Schuman, un dels pares del Mercat Comú: "La pau mundial no estarà salvaguardada sense esforços creadors a l’altura dels perills que l’amenacen". És fonamental no oblidar les lliçons de la història.