Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Morbositat ambiental
Hem convertit un episodi de mala educació, prepotència i beneiteria juvenil en un atemptat de lesa pàtria
Estic una mica astorat davant les reaccions que he llegit en relació amb aquesta noia de Cadis, infermera, que ha maldat per malparlar de les proves C-1 de català i ha denigrat i bescantat l’ús de la llengua i la consegüent imposició que, segons ella, pateix pel fet de ser d’on és i de veure’s obligada a una constricció lingüística intolerable. Tot això ho ha dit amb un to fatxenda i amb aires de presumpció incivilitzada i fent ufana de la seva pròpia ignorància i d’un menyspreu pregon.
Hem convertit un episodi de mala educació, prepotència i beneiteria juvenil en un atemptat de lesa pàtria. Hem parlat d’aquesta broma privada de mal gust, magnificada per les xarxes, com si es tractés d’un ultratge a tota la comunitat. Tot plegat ens hauria de fer pensar, sobretot, en la fragilitat lingüística en què vivim. Tornem al de sempre. En un país on la llengua no hauria de demanar permís per ser normal en les accions més quotidianes (anar a comprar el pa) o necessàries (anar a un hospital), aquesta vanaglòria d’estar per casa no tindria cap sentit. Seria impensable, perquè a l’espai públic i, encara més, pagada amb diners públics, la infermera, vingués d’on vingués i parlés a casa la llengua que fos, ni tan sols es plantejaria la brometa. Perquè no faria gràcia (més aviat faria pena) i perquè, d’entrada, ja no hauria trobat feina.
Notícies relacionadesEl problema, però, no és una beneiteria que l’aplicació TikTok ha engrandit fins a fer-la viral. El problema no és tampoc que no es tracta d’una defensa del castellà, sinó d’una riota de la llengua pròpia del país on aquesta noia exerceix la seva professió. El problema és que hem convertit la ximpleria i la niciesa d’una ciutadana en un problema. Com a molt, ho és de règim intern, perquè la noia grava el seu al•legat en hores de feina. N’hem parlat i hem engreixat la màquina de la indignació. ¿De debò calia? ¿O és que ho hem fet (jo mateix, ara), conscientment o no, perquè aquestes minúcies sense suc ni bruc són les que ens informen de la minsa normalitat en què viu la llengua?
A les facultats d’Infermeria, el mètode més innovador és l’aprenentatge basat en problemes (ABP). La resolució d’un cas concret ens ensenya la globalitat de la malaltia a tractar. No ens fixem en la infermera de Cadis, doncs, sinó en la morbositat ambiental, en la fiblada que ens atueix amb un dolor agut i persistent, la laceració que estripa els teixits de la convivència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
