Article de Jorge Dezcallar Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El preu de la pau
La Xina ha impulsat un pla de pau esbiaixat a favor de Rússia que preveu un alto el foc, el final de les sancions i el respecte dels legítims interessos de tots. Ni Europa ni els EUA s’ho han pres seriosament
Divendres es va complir un any de la brutal invasió russa d’Ucraïna, en contra dels compromisos internacionals (Acta Final de Hèlsinki de 1975, Tractat de Budapest de 1994) i de la Carta de l’ONU que obliga els Estats a resoldre les seves diferències per mitjans pacífics, i reserva al CS el monopoli de l’ús de la força. És, doncs, inevitable que aquests dies es multipliquin les anàlisis sobre els orígens del conflicte; les raons –que no raó– esgrimides per l’agressor per mirar de justificar l’injustificable; els objectius que persegueixen els contendents, que varien amb el pas del temps; els avenços i retrocessos dels exèrcits; els morts en combat i els crims de guerra contra la població civil; la vergonya que aquestes barbaritats es continuïn cometent en territori de la «civilitzada» Europa; l’aparent indiferència del Kremlin davant les enormes baixes de soldats precipitadament reclutats, mal dirigits i equipats; el cost en termes polítics, econòmics i humanitaris d’una guerra que pot acabar causant més morts per gana a l’Àfrica que per bales a Ucraïna; el material bèl·lic cada vegada més mortífer i més sofisticat que tenen els contendents; la crisi energètica i la inflació; la indiferència de molts països que es posen de perfil per no enemistar-se amb Rússia i que veuen l’enfrontament com una altra mostra de doble arrasador, comparant-ho amb la invasió nord-americana de l’Iraq o amb el diferent tractament atorgat als refugiats sirians i ucraïnesos (una resolució de condemna de la invasió a l’ONU es va aprovar dijous per 141 vots contra 7 i 32 abstencions –que són moltes– de països com la Xina i l’Índia); l’ambigua postura de la Xina, que veu amb satisfacció com el conflicte porta Rússia als seus braços com a potència subordinada...
Joe Biden ha visitat Kíiv com mostra de l’inequívoc suport a Ucraïna i va dir que es juga «la llibertat de les democràcies a Europa i al món» mentre advertia que «queden dies, setmanes i anys molt difícils» per davant. I això confirma que cap pot guanyar militarment i que la guerra va per llarg en morts, patiment, devastació i el risc que, fins i tot per error, la contesa s’estengui i acabi enfrontant l’OTAN amb Rússia, que seria com la Tercera Guerra Mundial. Per la seva banda, Putin, que va calcular malament a l’envair Ucraïna, prefereix la prolongació de la guerra abans que una derrota i confia en el col·lapse d’Ucraïna, el cansament d’Europa o que els republicans frenin Biden. Per això, en lloc d’analitzar les perspectives bèl·liques, m’agradaria centrar-me en les que pot tenir la pau, és a dir, una solució negociada que posi fi al conflicte.
Notícies relacionadesNo és gens fàcil perquè, per començar, els occidentals hem passat de voler que Ucraïna no perdi al fet que guanyi, i que Rússia no guanyi al fet que perdi, que són coses diferents. Biden acaba d’afirmar solemnement a Varsòvia que «Ucraïna no serà una victòria per a Rússia. Mai», i el mateix diu Stoltenberg. La segona raó és que Putin continua dient que Ucraïna «és territori històric de Rússia» i així no anem enlloc. La tercera és que Kíiv només vol discutir per recuperar el territori perdut, inclosa Crimea, reparacions de guerra, càstig pels crims comesos i garanties internacionals, que són condicions inacceptables per a Rússia.
La quarta raó és que ara com ara tant Moscou com Kíiv creuen que encara poden guanyar i, en conseqüència, no són proclius a fer les concessions que tota negociació implica. La Xina va impulsar divendres un pla de pau esbiaixat a favor de Rússia que preveu un alto el foc, el final de les sancions, el respecte dels legítims interessos de tots i el diàleg entre Rússia i Ucraïna. Ni Europa ni els EUA s’ho han pres seriosament. Només un acord entre la Xina i els Estats Units podria imposar una pau i el mal estat de les relacions entre tots dos no fan possible aquesta col·laboració. Quan arribi el moment potser es podria treballar sobre la base d’un retorn a les posicions territorials prèvies al 24 de febrer del 2022 i garanties de seguretat per part d’Ucraïna que permetin salvar alguna cosa de cara a Moscou. Però em temo que fins arribar a això les coses encara han d’empitjorar bastant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
